http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/10/rasca-cansada.html
... i els fulls s’omplen
de paraules plenes,
la tinta dibuixa
allò que el cor amaga
i tot plegat és un no res,
un intent de lliurar angoixes
tot esborronant papers i quartilles
gastant un temps
que li sobra...
un temps
que no sap que fer-ne d’ell
... i és que els dies marxaren
darrera un cor il•lusionat...
volent atrapar papallones
viatjar per l’arc de Sant Martí
correr amb el vent
o dormir amb les ones
i ara...
que el cos ja no el segueix
que les forces l’abandonen...
que la grisor s’ha instaurat,
tant sols li queda
buidar la càrrega feixuga
que l’oprimeix...
i assegut en la tardor
buida ànsies i anhels
damunt un paper qualsevol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...