http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/10/es-una-veu-ronca.html
ronca,
ronca és la teva veu
aspre el seu so
tantes vegades l’he cercada
com tantes altres no l’he sentit
ara és ronca
i ja no l’escolto
no la vull ni sentir...
per molt que aquesta veu digui
ja aquells dies no hi són,
dies on la meva follia
buscava arreu el seu dir
ronca,
ronca és la teva veu
ronca de tant cridar,
ara crida en el desert
dels meus dies
que s’assecaren de tant esperar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...