HE DIBUIXAT (II)
Dibuixo
a l’aire
la
primera lletra
d’un
mot
que
em pesa prou
per
caure’m
d’entre
les mans.
Es
desfà lentament
quan
l’aigua del terra
besa
la pesada lletra.
L’aire
es rebel·la
i
rebufa rabiós
cercant
la lletra filla
que
es va desfent.
I
el món segueix… rodant
cercant
l’ànima,
l’ànima
inacabada.
Escriu
un poema
per
fer amb ell un pont,
i
deixar sota els peus
el
toll dels somnis trencats.
Escriu
tants versos
que
amaguin el toll
i
tot sigui un record
ple
d’instants
que
no es tornin a repetir.
La
memòria deixarà en blanc
el
retorn d’aquell passat
que
no volem es repeteixi.
https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/toll.html
D’entre
les ombres
d’un
lloc desconegut,
et
busco per camins distants
i
allunyats de tot.
Et
sé a prop
però
no et trobo,
escolto
veus
i
em sembla
que ets tu recitant els versos
que
escrivíem plegats,
però
no et trobo.
Caminaré
per
trobar el lloc
on
abans ens trobàvem
i
buscar la tranquil·litat
que
des d’aleshores
em
manca.
No
deixaré aturar el temps
i
desfaré el camí desconegut
per
retrobar-te.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/entrellac-dos.html
Finestra enllà
el dia s’acomiada
i marca amb
tints vermellosos
sobre coto
blavenc
l’inici d’una
nit primaveral
amb regust de
terra batejada
per una
incipient pluja freda.
La foscor,
notòria en una
curta estona
em marca el
desig absent
d’escoltar la teva
veu
com ho he fet
aquest matí
des de la
llunyania,
i compartint en
la distància
un mateix ruixat
inicial.
Ara em sobren
les paraules
que he callat
abans,
entre un mutisme
absurd e intermitent.
Em surten
malferits els renecs
per la meva
covardia i el meu callar,
quan el jorn m’oferia
la oportunitat
de trencar totes
les foscors
que ens
envolten.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/foscor.html
tímidament neix la foscor
embolcall silenciós
de personatges nocturns
el gest es desplega
i la pell pren la paraula
surt l’ànsia
amb el desig a la mà,
una mirada es deixa caure
l'altra la recull...
dins sona una cançó...
ja no hi ha més paraules
s'abaixen els sons
la llàntia està encesa
i la nit comença
...
jo
vull sentir el gest vora la llàntia
i mirar la mirada que em mira
i sentir la cançó que sona
i deixar lliure el desig
jo... vull perdre’m
en aquest espai de foscor
per viure l'altre llum del dia
Em canta la mar
un lànguid fado
viatger
d’un llarg camí,
entre onades
sorolloses,
menudes d’una
tempesta
que va venint.
Potser ve de
massa lluny,
o potser ve
massa forta,
o potser el meu
enyor
em fa feble,
o potser em
venia de ganes
escoltar el
plany.
Veig al lluny
com comença
el ball de
barques i vaixells
al port cobert
per sobre del
qual volen les ones
enfurismades i juganeres
que moren als
peus
d’una parella
expectant.
Retorno al fado,
màgic,
que em deixa
com una fina
tela l’escalfor
de l’amor
que encara m’acarona
el cor adolorit.
*
És l’adéu un
mirall
de tot allò
que ens mancava
feia ja bastant
temps?
És l’adéu un
tren
que se t'endú sense saber
on et porta la
fugida?
És l’adéu un
petó
que encara no
ens havíem donat,
un petó penjat
de l’aire estival?
És l’adéu un
silenci sorprès
a mig parlar,
callat,
sense resposta
abans de marxar?
És l’adéu un…?
Si realment és
un adéu!
https://parlemenpoesia.blogspot.com/2021/12/un-adeu-sense-paraules.html
és aquest un adéu sense paraules?
sense un escampar la mirada
en el dir d’uns versos?
un adéu sense demà?
sense ressò?
qui dibuixarà pensaments novells?
qui veurà la llum del matí
amb els colors d’un batec?
qui colpejarà -amb poesia- la il·lusió?
qui m’escriurà... ?
potser és un fins després
o un fins aviat
o un fins sempre
qui sap!
l’avenir ens ho dirà
Mai he estat tan
a prop
com quan vaig
marxar,
et sentia tan
dins meu
que n’érem un de
sol.
Tot fou un
instant llarg,
ple de llunes
plenes i noves,
un esdevenir d’estacions
que em van
glaçar l’esperança
i escalfar els
ànims,
mentre plorava l’absència
amb pluges
llunyanes,
però mai em va
caure
com fulles de
tardor
la seguretat del
retorn,
de veure de nou
la lluïssor
dels teus ulls
mirant
de fit a fit els
meus
esperant la
dolçor
d’uns llavis
tremolosos.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2021/12/el-so-samaga-dins.html
Després de tants silencis,
després de tant full blanc,
després de tanta boira al cor
m’arriba com una carícia
el trobament d’unes lletres
esperades des de l’ahir
en que van fugir,
ara, m’escalfen la galta
i m’asserenen
retrobant-me amb el passat.
Un temps pretèrit de mots usats,
i paraules enamorades del verb
que les cus per poder lligar sentiments,
desitjos,
anhels,
també silencis de breus moments.
No fem que s’eixamplin
els temps entre el teus versos
i els meus mots,
deixem la roda de les lletres
anant imprimint tot allò
que ens podem dir,
tot allò que llargament hem callat.
Desfem al menys aquest silenci.
https://parlemenpoesia.blogspot.com/2021/12/temps-despres.html
vam deixar entrar el silenci
vam deixar muts als pensaments
al crit que bategava
... vam tancar la porta
a la veu que els donava sentit
als mots que els vestia
i els vam tapar l’escletxa
que els deixava sortir al món
ara... tant de temps després
enyorem aquella presència
que un dia qualsevol els vam donar
... caminem les seves antigues passes
... recordem el crit, el remor, l’ànsia
dels batecs que ens colpejaven
i ara... els mots segueixen muts
i els pensaments segueixen amagats
i la veu segueix callada
i és que ara...
només ens queda el silenci
la presència del que fou...
*
Entra la follia
dins meu
i em vol fer
embogir,
crida dins meu
el ressò
de mil batalles
en que sóc el
centre
i l’enemic.
Batega el cor
esperant la cura
d’aquest moment
boig
que m’atabala.
No espero més.
La lluita de l'alliberament
ha començat ja.
captiva del sentir,
atrapada per les quimeres
i esclava dels batecs...
ferralla que no es contempla
i que premsa tot albir...
*
Dibuixo
les galtes rosades
de
l’enyor que guardo dins meu
i
sento el bategar del cor
que
estima el meu,
i
sento que la distància
va
teixint l’oblit,
però
si més no esperaré demà
per
començar a teixir,
com
vaig esperar ahir,
i
abans d’ahir
i
tots els dies
que
es van desfullar
en
néixer la nova albada.
