Fotografia: maria Varu
sóc feblesa d'un temps que passa
reguitzells de fites incomplertes
petjades d'un camí inexplorat
anhels aturats,
perduts...
el soroll d’un cor
que volava massa alt
o potser massa lluny
o potser poc vent
o potser massa pluja...
perduda em trobo
entre els embolcalls del temps
però avui...
em deixaré balandrejar
per aquest rosari de dies
que repeteix
la mateixa cantarella
cada matí
qui sap si un d’ells
-quan li obri la porta-
em retorna... un so
una cançó
un temps d'avenir
o... unes pinzellades de color
... estaré a l’aguait!
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...