TEMPS DESPRÉS

vam deixar entrar el silenci
vam deixar muts als pensaments
al crit que bategava
... vam tancar la porta
a la veu que els donava sentit
als mots que els vestia
i els vam tapar l’escletxa
que els deixava sortir al món

ara... tant de temps després
enyorem aquella presència
que un dia qualsevol els vam donar
... caminem les seves antigues passes
... recordem el crit, el remor, l’ànsia
dels batecs que ens colpejaven

i ara... els mots segueixen muts
i els pensaments segueixen amagats
i la veu segueix callada
i és que ara...
només ens queda el silenci
la presència del que fou...

*