Mai he estat tan
a prop
com quan vaig
marxar,
et sentia tan
dins meu
que n’érem un de
sol.
Tot fou un
instant llarg,
ple de llunes
plenes i noves,
un esdevenir d’estacions
que em van
glaçar l’esperança
i escalfar els
ànims,
mentre plorava l’absència
amb pluges
llunyanes,
però mai em va
caure
com fulles de
tardor
la seguretat del
retorn,
de veure de nou
la lluïssor
dels teus ulls
mirant
de fit a fit els
meus
esperant la
dolçor
d’uns llavis
tremolosos.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2021/12/el-so-samaga-dins.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...