02 de maig 2017

Colpeja com un tro



en mitad del silencio yo soy el ruido…
Colpeja com un tro
en mig de la tempesta
el so desbocat del meu cor
en sospitar que ja ets a prop.
El silenci de la vesprada,
comença a embolcallar
les primeres ombres
que de tant en tant
les espurnes llunyanes
dels primers estels
trenquen titil·lant indecises,
com si no volguessin
despertar el somni
del meu desig,
com si sabessin
que encara tardarà
en complir-se.
http://papirer.blogspot.com.es/2012/12/p-327.html


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.