No cal dir-ho

I JO M'ATANSO (II)
No cal dir-ho,
però m’agrada
com ho fas.
No cal escriure-ho,
però sonen tan bé
amb la teva veu.
La vida,
cal viure-la,
si però, només amb tu.
Jugo amb els versos,
com tu acarones les flors,
m’agrada mirar-te,
perquè en algun instant
les nostres mirades es creuaran.
De les tonades que llances al vent,
m’agrada posant-hi mots,
fer-ne cançons,
i esperar aquells silencis,
on només sento el flaire
de la teva olor,
com quan el vent em porta
el de la pluja
amb regust de terra mullada
i garbinada fresca.
No cal dir-ho,
ni escriure-ho,
ni tant sols viure-ho,
però si es amb tu
perquè rebutjar-ho.