Neix el dia
amb el remolí
del que vindrà
i deixà per després
les queixes i alegries.
Avança amb son toc
que jorn a jorn canvia
i fa i desfà sa melodia
amb enyor i melancolia
dels dies
que foren millors.
Sembla un instant
calc d’un altre
però res més diferent
que dos instants consecutius,
trencant la línia de la vida.
Doblegant desitjos
i ofegant voluntats.
Creix el dia
i les hores teixeixen
el nostre esdevenir
amb agulles dures i tortes.
I a la fi quan el dia mort,
som mortalla en el record.
https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/06/neix-el-dia-encetant-una-claror-que.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...