M’agrada veure’t dansar els llavis

 

M’agrada veure’t dansar els llavis

quan llances a l’aire el so dels versos.

No cal dir-ho.

Com s’arquegen i s’ondulen,

com s’enllacen, s’obren i es tanquen,

com s’estiren.

Veient-te moure els llavis,

et recordo com mous el cos,

com allargasses el temps en el breu espai

d’un instant,

com eternitzes el recorregut

dels meus batecs,

com s’esglaia esperant la vida

que porta de nou l’aire que entra.

Ets la vida que m’arriba

i ets la vida que em manca,

però per sempre

seràs la vida que portes,

la meva vida que en tu guanya fiança.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/06/no-cal-dir-ho.html