Neix el dia encetant una claror que s'albira,
neix la claror en desfer-se de la nit la foscor,
neix el que s'albira i neix el que és desfà.
Es cus el llibre pel llom i s'enquaderna
per ser amagatall de traços lliures
que perden la llibertat.
S'emblanca la paret
per afeblir-se després l'original color
i canviar-lo pel gust efímer de l'usuari.
Gasta la vida instants
a cada instant
i te'n regala d'altres
que no saps com seran.
Fins que gastats
reconeixeràs l'ús
que n'has fet.
S'encaixa la claror naixent
amb la foscor que se'n va.
S'encaixen els traços
amb el llibre fins que n'és ple.
S'encaixa el blanc base
amb els colors que donen vida
a una nova imatge o fons.
S'encaixa la vida
amb la mort
i s'encaixa el dolor
amb la salut.
S'encaixa la vellesa
amb el jovent
i s'encaixa la bellesa
amb les arrugues.
Res està fet,
però s'encaixarà
amb el que escriurem,
explicarem, viurem
mentre fem el nostre camí.
https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/06/res-esta-escrit.html
Una paraula n'encaixarà a una altre, un color a un altre també... i així , anirà encaixant tot, vida i mort.
ResponEliminaEnaixant, encaixant... va fluint el temps i la vida.
ResponElimina...la bellesa amb les arrugues...a mi em fascina com van passant els anys i em continua atraient la gent de la meva edat. El que abans em semblava vell ara em sembla perfectament bell i perfecte...
ResponEliminaTodo suele terminar encajando,
ResponEliminasi no por nosotros por otros que más saben.