22 de juny 2022

Neix el dia encetant una claror que s'albira

 

Neix el dia encetant una claror que s'albira,

neix la claror en desfer-se de la nit la foscor,

neix el que s'albira i neix el que és desfà.

 

Es cus el llibre pel llom i s'enquaderna

per ser amagatall de traços lliures

que perden la llibertat.

 

S'emblanca la paret

per afeblir-se després l'original color

i canviar-lo pel gust efímer de l'usuari.

 

Gasta la vida instants

a cada instant

i te'n regala d'altres

que no saps com seran.

Fins que gastats

reconeixeràs l'ús

que n'has fet.

 

S'encaixa la claror naixent

amb la foscor que se'n va.

S'encaixen els traços

amb el llibre fins  que n'és ple.

S'encaixa el blanc base

amb els colors que donen vida

a una nova imatge o fons.

S'encaixa la vida

amb la mort

i s'encaixa el dolor

amb la salut.

S'encaixa la vellesa

amb el jovent

i s'encaixa la bellesa

amb les arrugues.

Res  està fet,

però s'encaixarà

amb el que escriurem,

explicarem, viurem

mentre fem el nostre camí.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/06/res-esta-escrit.html 

4 comentaris:

  1. Una paraula n'encaixarà a una altre, un color a un altre també... i així , anirà encaixant tot, vida i mort.

    ResponElimina
  2. Enaixant, encaixant... va fluint el temps i la vida.

    ResponElimina
  3. ...la bellesa amb les arrugues...a mi em fascina com van passant els anys i em continua atraient la gent de la meva edat. El que abans em semblava vell ara em sembla perfectament bell i perfecte...

    ResponElimina
  4. Todo suele terminar encajando,
    si no por nosotros por otros que más saben.

    ResponElimina

Gràcies per les teves paraules...