Calles i marxes sense

 

Calles i marxes sense

dir allò que esperava.

Silenci queda només.

No deixes les paraules que volia,

ni els dits s’allargassen

per tocar-me abans

de la furtiva escapada.

Sembla tot dit,

quan no hi ha res

que s’hagi deixat

a l’abast de l’enteniment.

Jo vull sentir-te dir t’estimo

en tants tons,

amb tants matisos,

amb tanta tendresa,

i rep tan sol l’absència del so,

el color del silenci

com únic resplendor

que aclareixi els meus dubtes

i els meus temors.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/07/silenci-queda-nomes.html 

M’agrada veure’t dansar els llavis

 

M’agrada veure’t dansar els llavis

quan llances a l’aire el so dels versos.

No cal dir-ho.

Com s’arquegen i s’ondulen,

com s’enllacen, s’obren i es tanquen,

com s’estiren.

Veient-te moure els llavis,

et recordo com mous el cos,

com allargasses el temps en el breu espai

d’un instant,

com eternitzes el recorregut

dels meus batecs,

com s’esglaia esperant la vida

que porta de nou l’aire que entra.

Ets la vida que m’arriba

i ets la vida que em manca,

però per sempre

seràs la vida que portes,

la meva vida que en tu guanya fiança.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/06/no-cal-dir-ho.html 

Neix el dia

 

Neix el dia

amb el remolí

del que vindrà

i deixà per després

les queixes i alegries.

Avança amb son toc

que jorn a jorn canvia

i fa i desfà sa melodia

amb enyor i melancolia

dels dies

que foren millors.

Sembla un instant

 calc d’un altre

però res més diferent

que dos instants consecutius,

trencant la línia de la vida.

Doblegant desitjos

i ofegant voluntats.

Creix el dia

i les hores teixeixen

el nostre esdevenir

amb agulles dures i tortes.

I a la fi quan el dia mort,

som mortalla en el record.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/06/neix-el-dia-encetant-una-claror-que.html 

De nou el sol escalfa

 

De nou el sol escalfa

la blanca pell.

Blanca és la teva pell,

càlida, fina.

Reps els rajos esperant

rebre la seva força,

i els dits lliscant

per sobre,

tota ferma eriçant-se al seu pas.

Oberta a lliurar el tel protector,

i dir a cau d’orella, m’has fet dona,

m’has donat la vida

que volia començar.

Passejant sota els boscos

dels patis tapiats,

escoltant els cants

que enalteixen el cos

que dus a l’aire pur.

Neteja les plantes

de les restes vegetals

perquè pugui deixar

els petons del compromís.

I mentrestant escoltaré

dels teus llavis

el so dels meus versos,

poc abans de rubricar-los

llavis amb llavis en un mut

contracte per sempre.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/06/blanca-es-la-teva-pell.html 

 

Silenci

 

Silenci

en el voral de la consciència,

suau desfer del que ja ha passat.

Silenci,

una esquena que marxa,

un lligam que es solta.

Silenci,

la teva mirada oferint

una endevinalla subtil,

una subtilesa emmascarada.

Silenci,

un bes en l’instant de néixer

i en el moment de morir.

Silenci,

quan es desfà el mot en vocals

i consonants escrites.

Silenci,

el buit de la teva absència.

Silenci,

cada una de les llàgrimes

que rodolen galtes avall,

quan no hi ets.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/06/el-silenci-es-una-callada-resposta.html