31 de desembre 2010

I si cada silenci


MUR (II)

I si cada silenci
fos una pedra
d’aquest teu mur?
I si el meus petits mots,
trobessin forat
entre les escletxes minerals?
I si arraulits
esperen pacients
el brunzit d’un vent per encetar el camí?
I si veuen un camí
que no és el seu?
Que ja mai no serà de nou, com el nostre?
I si es creuen els destins
i no s’entenen mots i paraules,
quedant només el pes silent de moltes absències?
I si deixem
que a la fi es trobin
les lletres escampades pels nostres cors?
Safe Creative #1012318171548

22 de novembre 2010

MUR


de sobte les paraules perden les lletres
de sobte els seus sons van callant
topen amb el mur que no les escolta
... el camí es endavant
però les passes retrocedeixen

les paraules neixen constantment
enllacen versos sortits del mes endins
i en l’alè dels dies cauen
un rere l’altre sense sentit

mur infranquejable
on topen les paraules
on els sons sonen muts


Safe Creative #1011217904967

09 d’octubre 2010

Rodola perdent la vida


FONDÀRIA (II)

Rodola perdent la vida
ben avall cau
en un ball sense fi
deixant petits pessics
pel camí
cobrint minerals contra l’oblit.
A cada cop
retrona el passat
dins un cap
cada cop més esberlat
on fuig per les escletxes,
el record.
Un darrer vol s’enceta
a l’aire el braç trencat,
obert
i el sencer ben separat,
veus en la curta volada
un llit de fastigós
fang verdós
on a la fi deixaràs
per a qui ho trobi,
a la llarga,
unes gotes de petroli.
Safe Creative #1010097538002
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/09/fondaria.html

16 de setembre 2010

FONDÀRIA


cau pendent avall
rodola sens fi
entre roques que l’esmicolen
segueix la caiguda
... engrunes sens fre
sabent que més enllà de la fondària
queda encara el buit
i tal vegada l’oblit

Safe Creative #1009167350392

*

19 de juliol 2010

Com l’herba esmunyedissa


DINS(II)

Com l’herba esmunyedissa
que repta per la paret,
em llença lentament
el sol la seva llum,
en ve a despertar,
i amb la fresca marinada
em xiuxiueja benvolgut
amb el dolç timbre del fregar
de les cortines
quan ballant besen el vidres
oberts de la balconada.
Benvolgut,
repeteix amorosida la llum
quan m’arriba,
i em sona a comiat
la dolçor de la paraula,
i em sona a un adéu
sense ganes de ferir,
però que es clava
en la continua absència,
en les trobades caducades
que es fonen en un horitzó amarg,
on sols queda
ben endins el record,
i ben a fora la ferida.
Benvolgut,
em colpeja de nou el mot
en la seva veu estimada...
Safe Creative #1007196859800
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/07/dins.html

16 de juliol 2010

DINS


la llum se m’entortolliga en una abraçada
les mans llisquen el cor
amb una dolçor ja coneguda

res es mira amb la mirada
tot es un munt que se sent

res es palpa fora de mi
i tot fa festa en el meu dins

no em moc d’aquesta cadira
cap so ressona més enllà d’aquí
ni una música llunyana
ni el mes breu soroll

... es aquest moment, aquest ara
instant del meu endins
que s’eixampla i s’engrandeix
i pensa si tindrà prou lloc
perquè res surti i tot quedi
com sempre... aquí a dins

Safe Creative #1007166838477

*

02 de juliol 2010

Prems fort el dubte



LES EMPREMPTES(II)

Prems fort el dubte
sota el peu lliure
moll de l’aigua de la platja,
amb ell, esprems el dubtes
que et fan caminar
i encetes de nou
el passeig incert,
breu de cara al vent,
al sol,
a les quotidianes inclemències
que fuetegen la cara
amb el pes de les carícies
i queden cobertes
per un tel d’amargor,
un xic agre,
un xic salobre
quan no amb regust de fel.
Però amb tot segueix caminat avant,
rostre en alt com si els cops
que li venen no fossin per a ell,
fins que aleshores abatut
per la dissort de l’empresa
cau a la vora de l’aigua viva
coronada d’escuma
com una pinta de corall blanc,
i deixa enrere
la darrera glopada d’aire
i exclama sord el finit adéu
per aquell sentiment
que l’ha colpit en vida
i la dut a la mar com llençol de mort.
Ballant els compassos d’un onatge
que el duu dansant,
ja sense importar gens
el ridícul de les giragonses.
Safe Creative #1007026719175
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/les-empremptes.html

27 de juny 2010

LES EMPREMPTES


són les empremtes
del nostre caminar
no sempre encertat
no sempre adient
potser ni desitjades
d’altres tant breus
com un sospir

però els dies
empenyen amb força
tant atrafegats alguns
que ni tant sols
els veiem creuar
i si ens hi fixem massa
s’estiren de tal manera
que ofeguen el nostre pas

el batibull
entre unes i les altres
fan que la vida sigui
un ràpid passejar

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/06/hores.html

Safe Creative #1006276686022

21 de juny 2010

Pintes el meu retrat



TENS (II)

Pintes el meu retrat
amb pinzells fins i foscos,
com si la coneixença
que tens de mi fos clara
com el mirall que tinc davant.
Potser la teva mancança
m’ha marcat el rostre
i el foc del patiment
m’ha endurit la pell.
Però tu que em saps enamorat
endevines els colors de nit i mar,
de foc i silenci,
arrossegant ferides
que mai curaran petons absents
ni versos desfets.
Tant sols m’acompanya
el cant repetitiu de cigales i grills
en les nits fresques d’un estiu
cada cop més angoixant.
Safe Creative #1006196632642
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/tens.html

19 de juny 2010

TENS


té el teu rostre
les empremtes del camí
llum i nit
ferides marcades
senyals gravats
amb el lent foc
pel patiment

té la teva mirada
la bellesa trista
de blau i negre
de mar i infern
de llum i tenebres
que tant em dol

l’ànima malmesa tens
i el cor encès
de tant d’amor
com tens a dins

Safe Creative #1006196631768

*

12 de juny 2010

El meu no és un somni corrent


INVISIBLE (II)

El meu no és un somni corrent,
és el nostre somni,
un somni fet de retalls,
on cada un guarda quelcom
que has deixat:
un petó a l’espatlla,
una mirada que fita
entre cortinatges,
el flaire de la pell nua tota neta,
la petjada en la sorra molla,
uns cabells al aire, ...
Tots ells cosits amb fil de sang,
batejant per sobre la lluna de cada nit
els colors roig i argentat.
El meu no és un somni corrent,
és una vida amb tu.
Safe Creative #1006126573908
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/invisible.html

08 de juny 2010

No em diguis que moren


SOMNIS(II)

No em diguis que moren
tots els somnis,
no tots,
no tots els somnis...
Quan els somnis
es fonen en el temps,
quan el camí es fa
de branques trencades,
quan es trenquen els branquillons
pel pes dels passos perduts,
quan tots els entrebancs volen obrir-los
a la quotidiana realitat,
els somnis es mostren més forts,
i vius per vestir-los amb els colors
que pinten els dits sobre la teva pell,
llavors,
la flaire olorosa farà nostra
l’essència eterna dels somnis.
No em diguis que moren
tots els somnis,
no tots, no tots els somnis...
No mentre et noti a la vora
i compartim somriures,
rialles i petons a flor de llavis.
Safe Creative #1006086549036
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/05/somnis.html

05 de juny 2010

INVISIBLE


el teu somni
és l’únic cert d’aquesta realitat
reflex on m’emmirallo
on lentament o de sobte
esgarrapo una imatge
perquè se m’acosti
se’m faci propera
se’m faci realitat

i sé que segueix
la realitat invisible
segueix el somni...

existència paral•lela
que camina
els passos dels dies

Safe Creative #1006056518994

Fotografia: www.galeriaballester.com/galeria-grandes.html

23 de maig 2010

SOMNIS


moren els somnis
quan la vida els vesteix de realitat

els somnis moren
quan els temps els allunya
quan es perden
pels camins de l’ahir

i les noves passes
ens duen il•lusions
que gesten de nou
altres somnis
nadons anhels

i es que els somnis
els duem de la mà
i caminen amb nosaltres
... què faria la meva ànima
sense la flaire olorosa
de la vostra essència?

Safe Creative #1005226365598

*

12 de maig 2010

Cada gota un sospir


AIGUA(II)

Cada gota un sospir,
cada gota un plor,
cada gota un instant,
cada gota un bes,
cada gota una carícia,
cada gota tota tu,
cada gota és un adéu finit
que es compleix
en arribar el seu destí.
Safe Creative #1005126270725
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/05/aigua.html

06 de maig 2010

Un instant... de dolor.


UN INSTANT(II)

Un instant... de dolor.
Un silenci... en un instant.
Un instant... per mirar-te.
Un petó robat... en un instant.
Un instant... frec
de cossos nusos
buscant la immortalitat
que s’amaga
en un instant dintre teu.
I em preguntes,
si mereix l’existència...
un instant?
I la immortalitat!!!
Safe Creative #1005066213516
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/04/un-instant.html

03 de maig 2010

AIGUA



paraules
que com gotes de pluja
cauen en el pensament,
humitegen la sequera
i amoroseixen el so
d’uns sentiments
que no saben sortir

paraules
que s’escauen dolçament,
volen vestir...
volen obrir portes i finestres
als batecs empresonats

però les paraules passen,
marxen els seus sons
només la pluja resta dòcilment...
el xiuxiueig de l’aigua els sosté
... en un silenci

Safe Creative #1005026164148

*

27 d’abril 2010

UN INSTANT


de vegades em pregunto
si mereix l’existència... un instant

un instant... instant de molts altres
que resta atrapat en la foscor
del més endins

allotjat en un silenci,
mutilat per una realitat aliena,
encadenat a un dir mut

tota una vida en un instant
... tota una immensitat en un silenci

Safe Creative #1004266119413

*

22 d’abril 2010

S’enlaira la mà al cel


DARRERA D'UNA IL·LUSIÓ (II)

S’enlaira la mà al cel,
mentre queda xop el peu
que sense voler
es banya al toll.
Corren volant coloms
que només ells veuen,
són temps de jocs,
són temps d’infants
que res temen.
S’escau la tarda
un instant de primavera fresca,
entre rialles i berenars
de pa amb xocolata
s’omplen els carrers
a l’hora dels braus
en tarda de fira,
són els vells carrers
de pols i terra,
territori d’aprenentatges i derrotes,
de quan el poble era poble
i els homes d’ara
jugàvem entre la quitxalla.
S’enlaira la mà al cel
i amb ella una i una altra,
una munió d’espases d’il•lusió
lluiten contra nous fantasmes,
rialles emmarcades
per bigotis i barbes dolces
de color marró,
i el teu pa és meu i el meu de tothom.
Volen coloms
i amb cadascun
se’n va l’ànima d’un infant.
Safe Creative #1004216070979
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/04/darrera-duna-illusio.html

20 d’abril 2010

DARRERA D'UNA IL·LUSIÓ


quan més temps portem caminant
més pesen els passos que hem de caminar
de vegades, els deixaríem quiets
i d’altres pensem:
¡quina bestiesa!
tot plegat és un passejar
en hores de dies,
en temps de foscor,
en primaveres
o temps d’hivern
sempre en aquesta alternança,
sempre com una repetició

de sobte llueix una llum nova
allà... al fons de l’horitzó
i aleshores desem
els pensaments i les tristeses
i com nens de col•legi
arranquem a córrer
darrera de qualsevol il•lusió

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/04/guardat-en-pots.html

Safe Creative #1004196059698

15 d’abril 2010

En un rebuf del vent


VOLEIEN ELS SOMNIS (II)
En un rebuf del vent
m’ha arribat,
el teu pensament,
com en un joc,
com en un vol
rere la darrera llum
del sol.
M’ha vingut a solcar
el somni de cada nit
i viatjar fins les estrelles
d’un firmament etern,
d’una nit fosca
que ho deix de ser,
quan m’arriba
el teu pensament,
o quan penso
que ell és amb mi.
Hi ha camins
que s’enceten
i tenen un fi,
un destí,
el meu és pensar,
que penses amb mi.
Qui sap,
quan tornaràs
a pensar amb mi?
Safe Creative #1004105958852
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/04/voleien-els-somnis.html

13 d’abril 2010

VOLEIEN ELS SOMNIS


els somnis voleien pel meu pensament
tant sols cerquen
allargar la meva pell
més enllà de mi,
més enllà de tu,
potser fer-ne un
de tu i de mi,
potser un de més gran
un de diferent

qui sap que volen
aquests pensaments
que voleien dins meu,
que caminen d’un lloc a l’altre
sense saber
si demà seguiran aquí
o se’ls haurà endut el vent


http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/04/el-mon-es-la-vora.html


Safe Creative #1004095944910

08 d’abril 2010

Es baten les portes obertes


PORTES DEL TEMPLE(II)
Es baten les portes obertes
amb cada glop de llum,
com si d’una mà oberta es tractés,
que acarona els batents
que mou el vent.
Es tanquen amb la penombra
de cada nit deixant reclòs
en un silenci interromput
el so que udola
entre bancs i finestrals.
Rep altiu en sa feblesa el temple
les poques visites que té,
escolta callat els precs
i acarona quan els plors
ofeguen la veu.
Guarda en racons amagats
del seu cor les penúries
on no pot ajudar,
i de tant en tant com sagetes
se li claven els seus records.
Obert resta per sempre
el meu temple als teus mots,
esperant rebre el batent dels portals
que la llum dels teus ulls
fa moure entre dies d’absències
i primaveres carregades de tristors.
Safe Creative #1004075925397
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/04/portes-del-temple.html

06 d’abril 2010

PORTES DEL TEMPLE


les portes del temple
resten obertes,
no hi ha entrades
ni tampoc sortides
fetes per mà d’home

portes que s’obren
a la llum d’una matinada qualsevol
que es tanquen
al reflex d’una penombra

el so del vent
reverbera dins les seves coves
corren pels seus camins
i el temple tremola
quan és la vida
la que corre pels seus indrets

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/03/em-faig-de-vent-les-portes.html


Safe Creative #1004035901294

01 d’abril 2010

Quan et sento a prop


DES DE LA LLUNYANIA (II)
Quan et sento a prop,
el meu somriure
és com una font
que neix després de la pluja,
brolla,
deixant escapar les gotes
com una carícia continuada,
sense esclatar.
Quan et sento a prop,
la mirada et cerca,
distingint-te dins la penombra
quan la lluna et marca,
no goso dir paraula,
per si l’encanteri es trenca
com un mirall d’aigua
quan els ocells s’hi apropen.
Només em resta el pensament
per sentir-te forta
a la meva vora,
encara que estiguis coberta
pel vel de la llunyania
i sentir-te dins meu, viva.
Safe Creative #1003305875723
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/03/des-de-la-llunyania.html