26 de gener 2017

Em preguntes amiga



 Instant 3 (II)
Em preguntes amiga
sense ser pregunta,
una distància que no existeix,
perquè som a la vora,
tant a la vora
que l’ombra d’una lletra
ensopega amb el nas de l’altra.
De vegades et tinc tant a prop
que em sembla
que vivim amb un sol cor
i l’alè que surt de les boques
és el mateix.
Quin lloc ocupen les distancies
quan no existeix l'espai?

25 de gener 2017

INSTANT 3





quin lloc ocupen les distàncies 
quan els extrems 
no existeixen...


08 de gener 2017

Sempre hi ha un dia



 Destí (II)

Sempre hi ha un dia
de pluja al desert,
i després floreixen
milers de flors,
i animals desconeguts
surten del submón
per viure uns poc dies.
Sempre hi hauran camins
que mai farem,
però quedaran coberts
per altres passos
de qui els puguin fer.
Sempre hi haurà
un camí amb pluja
per on seguiran
els nostres mots,
mirades que mai
perdran la bellesa
dels arcs de sant Martí,
i com follets
de les belles terres
verdes del nord,
assenyalaran muts
els llocs
on absents l'un de l'altre,
marcaran el punt
on ens arribaran els versos.
Sempre hi haurà
un silenci planant
en el camí, prop
on la pluja comença a caure,
no gaire lluny
del desert
de la nostra soledat.

07 de gener 2017

DESTÍ



en els plecs del destí
s’hi guarden els mil camins

a cada pluja
hi ha inscrites totes les gotes

camino tots els camins
i compto totes les gotes

et cerco en tots ells
et busco en cadascuna d’elles

segueixes absent
el camí no està escrit
i la pluja no arriba al desert...


Safe Creative #1701060309728

01 de gener 2017

Cada dia de nou

Et recordaré (II)


Cada dia de nou,
en encetar-se el matí,
quan la boira
o el gebre de la rosada
m'ho fan veure tot blanc,
blanc com el full nu
abans de començar
a escriure mots
pensant en tu,
penso si no em repetiré,
si no seran versos calcats
de tantes ganes que tinc
que puguis sentir-ho.
Quan la nit
es va decolorin
i obro els finestrals,
veig els vidres amb bafarades
de l'escalfor
que hi ha a l'habitació,
llavors vull escriure el teu nom
i no puc,
no puc recordar-lo,
com si l'habitació em limités
els teus records,
sense evitar la necessitat
de pensar amb tu.