30 de març 2010

DES DE LA LLUNYANIA


és el teu pensament
com una escletxa
on tímidament el sol se m’endinsa

apropar-me a la teva mirada
... un mirall de lluna plena

no goso ni acostar-m’hi
tant sols et contemplo
des de la llunyania

potser la meva presència,
sense voler,
fes ombra a l’esclat
del teu somriure


Safe Creative #1003295862765

*

1 comentari:

  1. No vull alterar el dolç bes de la teva presencia,
    lliure i màgic com el somriure innocent d’un infant,
    no vull trencar l’harmonia del somni
    de veure’t absent dels meus ulls, un instant...

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.