és el teu pensament
com una escletxa
on tímidament el sol se m’endinsa
apropar-me a la teva mirada
... un mirall de lluna plena
no goso ni acostar-m’hi
tant sols et contemplo
des de la llunyania
potser la meva presència,
sense voler,
fes ombra a l’esclat
del teu somriure
*
1 ens han dit..:
No vull alterar el dolç bes de la teva presencia,
lliure i màgic com el somriure innocent d’un infant,
no vull trencar l’harmonia del somni
de veure’t absent dels meus ulls, un instant...
Publica un comentari