30 de març 2009

Amb el llençol


El meu present és la teva absència (II)

Amb el llençol
de la teva absència
m’he fet la flassada
que em mortifica.
M’embolcallen silencis
de tantes nits
endarrerires
amb vols de petons
i ales de papallones,
de nostàlgies
que pinten les parets
d’un color humit
i ple de neguits.
Bateguen dos cors
a compàs dispar
i seccionen l’espai
aquell mirar
d’un ahir
que ja només
és oblit.
Safe Creative #0909274596595

28 de març 2009

EL MEU PRESENT ÉS LA TEVA ABSÈNCIA

Els teus silencis
(EL PES DE LA PARAULA)


El meu present és la teva absència,
absència de qui no es pot tocar,
de qui no es pot acaronar,
absència d’una mirada,
d’un somriure pel matí,
d’un petó al caure el dia...
sí, aquesta és l’absència,
en canvi no hi ha absència de sentir-te
quan el vent xiuxiueja
ni de les paraules que em vares dir,
tampoc de les carícies que vàrem compartir,
el cel és un llençol
que cobreix els moments compartits,
els instants viscuts
i sento el cor bategà
com quan érem junts
i el silenci em retorna
els records amuntegats
en la nostàlgia del temps passat.

No, no hi ha oblit
hi ha absència de presència
però tot queda recollit
en aquest cor
que de vegades sento tan petit.

Safe Creative #0903242814377

27 de març 2009

La sorra seca

EN SORRA HUMIDA (II)

La sorra seca,
vola al ball del vent
trencant els somnis
i el passat de gran roca forta
que ja mai més serà.
La sorra seca,
besa amb bes de por
l’aigua salobre
que impetuosa la banya,
inconscient
en una joventut eterna
que mai s’atura.
La sorra seca,
molla amb el petó,
es torna dura
i fins perdre de nou
la lluita amb el sol,
torna a viure el somni
de ser aquella roca dura
que ja mai més serà.
La sorra seca, morta,
quan és humida, viu,
i amb la vida somia
la eternitat de la follia,
que la terra li xucla
quan l’ona marxa,
i torna amb la nova onada,
amb una dansa boja
de follia i somni.

Safe Creative #0904283151445

EN SORRA HUMIDA

No puc ser la llum
(EL PES DE LA PARAULA)


En sorra humida es desfan els castells,
amb sorra humida es fan de nou,
són de sorra els nostres dies
sempre petits o potser sempre iguals,
però sempre en una platja,
en mans de la vida
a mans dels instants.

Talment com la sorra som,
de vegades les ones ens banyen
o el vent se’ns en du cel enllà,
potser serem desert
o potser en el mar caurem de nou.

Les ones ens tornaran
i algú farà castells
i de nou tornarem en braços del vent
que ens farà volar...
i allà lluny, l’horitzó
i de nou la claror,
i un nou instant
i el bes del cel i la terra
i l’escalf del sol
i la llum que es desplega
i la humitat de la sorra...

Safe Creative #0903242814339

26 de març 2009

No hi ha millor poema

NO S'ACABA (II)

No hi ha millor poema,
que mirant-te de perfil endevinant
el teu mirar d’ulls verds,
clars, com les maragdes
dels vells contes de Simbad,
engalzades en aquell rostre
de blanquinós marbre
que sembla esculpit
pel mateix autor del David.
No hi ha millor vers
que cadascuna de les línies
que formen el teu cos,
totes elles rinxolant paraules i pell
en tirabuixons d’amor inacabat.
És ell, el sentiment,
un rellotge perenne de circular retorn,
cap i cua en el mateix lloc,
palpitant incessant glopades de sang
que acoloreixen de sobte galtes i llavis,
encenen també de cop l’alegria
d’uns ulls que es fan estimar
tan sols de notar sa presència.
D’enveja moren els estels
que et volen igualar,
els altres surten més tard.

Safe Creative #0903272836721

NO S'ACABA

De cada dia i de cada nit
(EL PES DE LA PARAULA)


No s’acaba ni s’acabarà mai més
mentre el sol segueixi lluint,
mentre la lluna doni
el seu reflex acollidor,
mentre la teva mà acaroni la meva,
mentre les flors
segueixin esclatant el mes de maig.

Mai s’acabarà un poema
quan d’estimar vulgui versar,
quan els seus versos
engalanin el goig de qui estima,
el somriure que neix
quan et sento al meu costat...
i si algun dia se’ns acaba
neix un amor rere l’altre,
i la lluna surt quasi cada nit
i el sol s’estrena cada matí
i les mans es busquen
i les carícies s’escampen
entre els cors de qui s’estimen.

Sí,
a cada instant,
a cada mirada,
en cada somriure,
en cada trobada
neixen els versos
d’un poema que no s’acabarà mai més.

Safe Creative #0903232809406

25 de març 2009

Un poema eternament reescrit

UN POEMA ETERNAMENT ESCRIT (II)

Un poema eternament reescrit,
canviant com el motiu
que el fa existir,
creixent com el sac d’anys
que va acumulant,
eixugant-se com el paper
que li fa de base.
Feixuc com el cos
que li va fer de pare,
fins que va veure la llum.
Un poema eternament rellegit,
revivint amb cada vers
el sentiment que el va motivar.
Redescobrint cada mot
amb que volia dir,
tan sincer ara com abans.
Tant de mi com sempre.

Safe Creative #0903242811895

23 de març 2009

UN POEMA ETERNAMENT ESCRIT

Et domina el misteri
(EL PES DE LA PARAULA)

Un poema eternament escrit,
uns versos tendrament sentits,
un sentir dolçament viscut,
unes paraules que mai recullen tot.

Un poema eternament escrit
en la mirada dels amants,
en les mans enllaçades,
en els batecs del cor encisat
i uns mots que no abracen
tot l’escalf que sent el meu cor.

I els poemes s’escriuen
i els versos es senten
i l’amor neix cada dia
en els cors que bategen oberts
i mai s’acaba de trobar la paraula,
mai el mot adient
perquè l’amor és un i distint
per a cada cor enamorat.

Safe Creative #0903232809017

No és menys crit

EL CRIT ÉS CALLAT (II)

No és menys crit
perquè no surt,
no té menys força
per què no el sents.
És un dels milers de crits
que no surten,
un dels milions d’actes
que ometem.
Sols li manca
la voluntat pròpia
de fer-lo existir.

Safe Creative #0903242811871

21 de març 2009

EL CRIT ÉS CALLAT

Els teus silencis
(EL PES DE LA PARAULA)


El crit és callat, certament
el crit és mut,
però viu a dins
i es revolta volent sortir,
però no pot sortir
perquè no té sentit,
no vol sortir
perquè no té on anar,
i li manca lloc,
li manca espai,
li manca presència.
i per mancar-li
fins i tot li manca raó d’existir.

És un silenci que neix a dins,
que mora en el buit
i crida en el no res.


Safe Creative #0903212799000

15 de març 2009

Ensenya la nuesa tal com és

ÉS HIVERN (II)

Ensenya la nuesa tal com és,
les seves mancances
i les seves virtuts.
La del cos és agraïda,
exultant
i apassionada.
La de l’ànima,
distreta,
amagada
i complicada,
s’ha de donar poc a poc,
més lenta que la del cos,
deixant arestes amagades
que defensin la seva vulnerabilitat.
L’amor és el tel
que tapa la nuesa
i la comparteix perdut
entre silencis i temors,
entre dubtes i entrega,
espatlla de llàgrimes
i somriure d’ulls esperançats.
Quan marxa l’amor
de nou és nua l’ànima
i s’envolta de gebre i boira,
fins que de nou un altre tel l’abriga
i li tapa la nuesa crua del rebuig passat.
Nua l’ànima respira el temor
de l’oblit,
fins que l’amor
del teu mot la fa florir.

Safe Creative #0903152756996

Balla el cos en somnis

EL COS SOMIA (II)

Balla el cos en somnis,
balla amb l’ànima enamorada,
del seu so,
del seu mot,
del pes de la paraula
que l’embolcalla
com un qui sap si...
fos etern.
Balla el cos en somnis,
quan descansa
i mentre dibuixa en les parets gargots
de dansa amb la negra tinta
de la nit amb gota
de gebre freda i llunyana.
Balla el cos en somnis,
seguint el pentagrama
d’estels amb clau de sol
i lluna blanca.
Balla el cos en somnis,
mirant balcó enllà si arriba l’estimada,
batec de bolero,
pas de tango,
música de balada.
Balla el cos en somnis,
sabent potser,
que el somni s’acaba.

Safe Creative #0903152756941

14 de març 2009

NO SEMPRE VEIEM

I amb tot i això em sento
(EL PES DE LA PARAULA)


No sempre veiem quan ens mira,
no sempre sabem quan hi es,
no sempre ens adonem
de la seva presència,
però la seva llum segueix il•luminant
La lluna,
callada, present, atenta
ens guarda i ens embolcalla
amb el seu silenci,
si la nit es freda
ella ens mira amb tendresa,
ens acarona la mirada
i resta al nostre costat
en silenci...
en mudesa...
en quietud...
... hi és.

Safe Creative #0903242814278

EL COS SOMIA II

El cos somia
(EL PES DE LA PARAULA)


El cos somia
i l’ànima viu
i viu el que el cor batega.
No sempre estan d’acord,
no sempre s’entenen
però quan el somni es desplega,
l’ànima estén les ales i vola,
vola amb la música
que moltes vegades
ella mateixa entona,
dansa amb els colors
que l’aigua li reflecteix,
li cal esbargir-se,
li cal treure tan batec,
li cal alleugerir-se del sentir
que el cor li dóna,
tot és una festa,
tot és una il•lusió,
un desfici que brolla de dins seu
sense parar...
quan la calma retorna,
quan les portes s’han obert,
quan la música s’esvaeix
i el ball ja decau...
l’ànima torna al seu repòs...
el cos l’espera...
sempre l’espera.


Safe Creative #0903112726762

08 de març 2009

ÉS HIVERN II

(És hivern)
EL PES DE LA PARAULA

La nuesa és com la claror de l’alba,
sempre nova, una estrena cada dia,
però... li cal el dia per despuntar.
La nuesa és mostrar, donar,
oferir l’únic que un té,
oferir-se a si mateix, quan troba rebuda.
La nuesa no amaga, no enganya,
no pot ocultar-se... està nua i busca aixopluc.

L’amor és l’escalf
del que està perdut
i s’ha retrobat,
és el somriure
que omple la mirada,
és la ma que troba l’altra,
és el costat on reposar l’alè del sentiment...

Quan perdem l’escalf,
la matinada neix en la gebrada,
quan la mirada no troba el somriure
es perd cercant aquesta expressió del rostre,
quan la mà voleia sense poder agafar-se,
piuleja en la indigència,
quan no tenim l’espatlla
on deixar reposar els sentiments,
la nostra nuesa es mostra crua...
i es que la nuesa
només pot cobrir-se
amb aquell altre sentir
que sentint-lo al nostre costat
ens fa sentir-nos complerts.


Safe Creative #0903082714202