NIT ESTEL·LADA (II)
I quan de nou,
la càlida llum
dels estels
ens doni nova vida,
cosirem
amb filat de llum
de lluna
els nostres petons
per tot el llençol
del cos
que tenim a la vora.
En un etern ressorgir,
com deus,
petits,
si vols,
per oblidar
la maledicció
de no poder viure junts
la resta de la vida.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/03/nit-estellada.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...