29 de juny 2009

No cal dir-ho



I JO M'ATANSO (II)
No cal dir-ho,
però m’agrada
com ho fas.
No cal escriure-ho,
però sonen tan bé
amb la teva veu.
La vida,
cal viure-la,
si però, només amb tu.
Jugo amb els versos,
com tu acarones les flors,
m’agrada mirar-te,
perquè en algun instant
les nostres mirades es creuaran.
De les tonades que llances al vent,
m’agrada posant-hi mots,
fer-ne cançons,
i esperar aquells silencis,
on només sento el flaire
de la teva olor,
com quan el vent em porta
el de la pluja
amb regust de terra mullada
i garbinada fresca.
No cal dir-ho,
ni escriure-ho,
ni tant sols viure-ho,
però si es amb tu
perquè rebutjar-ho.
Safe Creative #0907164132243

24 de juny 2009

I JO M'ATANSO


DE TANT EN TANT
(El pes de la paraula)

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/06/de-tant-en-tant.html

i jo m’atanso als teus versos,
cercant aquestes petites flors
que m’acosten la seva flaire
m’impregnen de la seva olor
pinten de color els moments
imprimeixen lluentor a la mirada...
i això que els teus versos regalen,
també s’esguarden de vegades en silenci,
d’altres en surten pensaments escrits,
o qui sap si són tant sols sensacions
...
potser no sempre cal dir-ho
potser no sempre cal escriure-ho
tal vegada la vida cal només viure-la
i quan la vida es viu amb intensitat,
quan la vida és vida a dins,
s’esquitxa arreu
i s’escriuen poemes
i es canten cançons
i neixen altres instants...
o només es viu
en un silenci que crida
i corre amb el vent
i mulla amb la pluja...

qui sap si s’amaga de nou a dins...

deixa que la vida visqui lliurement...

Safe Creative #0906244052297
*

19 de juny 2009

Blanca és la teva pell

EN BLANC (II)


Blanca és la teva pell,
abans de ser posseïda
pel poder del Sol,
quan un matí d’estiu
nua el vols rebre
com a teu senyor.
Blanca era la teva pell,
abans de ser full
dels meus poemes,
amb tinta transparent
eixint de la punta
de la llengua.
Blanca es la teva mirada,
abans de retrobar-me
entre noves arborades.
Blanca i verge,
com el pur pensament
que em fa rebre els teus petons,
segells de noves col•leccions.
Blanca com la boirina
que s’aixeca
en les matinades fresques
d’una tardor recent
i em dilueix en el teu record.
Blanca i silent,
amant absent.
Blanca,
vestal d’un temple
que guarda el testament
d’un cor enamorat,
d’uns llavis silents,
d’uns dits que acaronen
marcides flors
de primaveres pretèrites,
cercant-te blanca
com la sorra
de la mar primera.
Safe Creative #0909114449821

15 de juny 2009

EN BLANC



Queda ara blanc
el full… (QUI SAP SI)


El full vull que sigui blanc,
blanc com la neu verge,
com la claror primera del matí,
com l’aigua riallera d’un riu,
com la teva pell,
com el somriure d’un primer dia...

que tot sigui blanc,
que tot sigui verge,
que tot sigui el fons on escriure
el que ens resta viure
i sentir
i estimar
i donar-nos
i somniar
i regalar
i...

blanc com aquest paper
on escric el que ara visc i sento
cal que tot sigui un ara,
un present,
un avui...

deixem el viscut enrera,
deixem el passat
com allò que ja no hi és
i estrenem-nos de nou
com en un full en blanc...

Safe Creative #0906154026487