08 de febrer 2017

Nua et veig de cara


Ancorat (II)


Nua et veig de cara,
veig dels teus llavis la saó,
i un vellut de pell,
surt com un arc de sant martí
contrallum
dels pensaments
que floreixen
dins la nit càlida,
fosca,
desesperada,
on desemparada
la veu et crida
 i tu respons
ancorant la presència
en el racó més profund
de la memòria.


07 de febrer 2017

ANCORAT



com el vent fugisser
va la meva veu sola i nua
rere el vestigi del teu silenci
cercant el perímetre de la teva pell
la saó dels teus llavis

ja no hi ha espais de follia
ni amo ni esclava
ni amant ni estimada
només la solitud
d’aquest pèndol del temps

ancorat en l’extrem de la teva absència

Safe Creative
#1702050548813

02 de febrer 2017

Mort la tardor


Cauen (II)

Mort la tardor
amb silenci de mirades,
en ulls clucs
de mots sords.
Es desfan les fulles
mortes d'una tardor
que en esqueles de nervis
queden al terra blanc.
Faig camins que abans
eren compartits,
on tot eren mots
i somriures.
Ara solituds,
m'acompanyen
entre boires i gebrades.
Recullo el gel de les gotes
que mai podré plorar,
es liqüen amb la minsa escalfor
dels dits que les han empresonat.
Ara que l'hivern avança,
espero la propera primavera
que arribi amb noves olors
i fulles noves que l'ametller
ja haurà deixat enrere
aquelles flors
que et lligava entre els cabells
trenats dels primers anys
i dels primers amors
que m'explicaves
entre mots i sanglots
de joia continguda.

01 de febrer 2017

CAUEN


cauen els intents
un darrera l’altre
espargint-se com fulles de tardor
en aquest desig de trobar-te
tantes vegades alentit

no hi ha paraules
no hi ha moments
que callin aquest silenci
que vol ser omplert

intents que persisteixen
per convertir-se
en un seguit de desencisos
en una fredor que no es palpa
en una mirada que no es troba
en un sentir que forada per dins

segueixen caient...
... lent amargor

Safe Creative #1701280465730
*