08 d’abril 2010

Es baten les portes obertes


PORTES DEL TEMPLE(II)
Es baten les portes obertes
amb cada glop de llum,
com si d’una mà oberta es tractés,
que acarona els batents
que mou el vent.
Es tanquen amb la penombra
de cada nit deixant reclòs
en un silenci interromput
el so que udola
entre bancs i finestrals.
Rep altiu en sa feblesa el temple
les poques visites que té,
escolta callat els precs
i acarona quan els plors
ofeguen la veu.
Guarda en racons amagats
del seu cor les penúries
on no pot ajudar,
i de tant en tant com sagetes
se li claven els seus records.
Obert resta per sempre
el meu temple als teus mots,
esperant rebre el batent dels portals
que la llum dels teus ulls
fa moure entre dies d’absències
i primaveres carregades de tristors.
Safe Creative #1004075925397
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/04/portes-del-temple.html

2 comentaris:

  1. No hauria de ser la primavera temps de tristeses. És per a mi l'Any Nou, ple de promeses conegudes i enyorades després del cicle; però hi ha un sistema estacional interior que marca els seus propis en la contingència individual. Bella descripció del temple que és també Vè. contenint precs i promeses; donant pau als necessitats d'ella. Preciós.

    ResponElimina
  2. Bon dia

    Volia saber si puc utilitzar aquest poema ( com sempre citan-ne la procedència) per enriquir una fotografia que vaig fer en una església i que volia pujar al facebook

    Una vegada mes..escrius el que sento..però envejo com ho fas

    Puc?

    Una abraçada

    Àngels sargantana

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.