de sobte les paraules perden les lletres
de sobte els seus sons van callant
topen amb el mur que no les escolta
... el camí es endavant
però les passes retrocedeixen
les paraules neixen constantment
enllacen versos sortits del mes endins
i en l’alè dels dies cauen
un rere l’altre sense sentit
mur infranquejable
on topen les paraules
on els sons sonen muts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...