18 de febrer 2014

AVUI VOLDRIA...



avui voldria sentir-te d’una manera diferent…
però
et sento proper, com sempre
et penso al meu costat, com sempre
són temps callats i de silenci... cap endins, com sempre
la teva via es desvetlla a poc a poc davant meu
les teves lluites s’escriuen per ser enteses...
i el temps? el teu temps?
s’estén com un llarg camí que ha perdut els seus inicis...
racons i obscuritat
trencament i despreniment
follia i veritat...

per això avui
m’agradaria veure’t de nou
avui, que em sento més a prop
m’agradaria acaronar-te
avui que ja no hi ets
voldria retrobar-te un altre cop
avui...
et penso
com sempre i altra vegada



Safe Creative #1402180178613

12 de febrer 2014

Lentament m’arriben



deslligada(II)
Lentament m’arriben
els teus mots
en un correu cansat, 
mentre nuo  -jo sí-
les meves nits
amb les incipients matinades,
i netejo les matinals boirades
en el primer passeig
que enceto pel camí vell
dels horts.
I si tu m’escrius lentament,
jo llegeixo i rellegeixo àvidament
com els glops d’aire
després d’una cursa fatigosa,
miro  amb la placidesa
que em dóna la vida
pel finestral
que porta les noves al casalot,
refugi darrer de la carcassa
de pell i ossos
que mouen la ploma
en escriure aquests mots
que potser t’arribaran de nou.
Qui sap si les lletres
s’han transmutat
del meu al teu nom
i ara gastades per l’ús
ja no el trobes
en cap paper escrit.

10 de febrer 2014

DESLLIGADA


T’espero eternament,
amb tota l’eternitat
d’una vida que es deslliga.
         (sense un adéu II)



deslligada
com la nit del matí
com la mirada que et cerca
aleteig d’ombres
perdudes entre somnis

t’escric lentament
en una eternitat que no s’acaba
sortiré després de tu
camina a poc a poc
i mira enrere
que deixo els dies
i els records me’n porto
no tinc res més
on el teu nom s’hagi escrit


Safe Creative
#1402100112246

01 de febrer 2014

Una vida tancada en una nit




Una vida tancada en una nit,
embolcallada en una cançó,
que mai hem acabat de cantar.
No se ni com ens vàrem trobar
ni com va acabar la historia
d’una nit que encara
no he pogut esborrar dels records.
Un ahir que no acaba de marxar.
Les llums de neó
amb nom d’hotel
il·luminen intermitentment
els petons que ens anem deixant
sobre la pell encara jove d’aquell temps.
Nosaltres érem diferents,
dins l’habitació d’aquell hotel.
Ni donar més del que hi havia,
ni demanar res que no pogués arribar.
En marxar no recordo si era pluja
o quelcom més a prop,
el que queia per la cara.
Del costat en sortia
el so d’una dolça cançó,
que ha estat el segell
d’aquell record.
De tant en tant
penso en el Chelsea Hotel
i a estones em sembla
que se’m desfà l’ànima,
perquè estic segur
que aquella nit
no ens vam estimar...
Potser,
després jo si ho vaig fer,
pensant en el Chelsea Hotel.
http://desdeminoray.blogspot.com.es/2014/01/y-yo-no-se-si-aun-sigo-necesitandote.html