En un rebuf del vent
m’ha arribat,
el teu pensament,
com en un joc,
com en un vol
rere la darrera llum
del sol.
M’ha vingut a solcar
el somni de cada nit
i viatjar fins les estrelles
d’un firmament etern,
d’una nit fosca
que ho deix de ser,
quan m’arriba
el teu pensament,
o quan penso
que ell és amb mi.
Hi ha camins
que s’enceten
i tenen un fi,
un destí,
el meu és pensar,
que penses amb mi.
Qui sap,
quan tornaràs
a pensar amb mi?
m’ha arribat,
el teu pensament,
com en un joc,
com en un vol
rere la darrera llum
del sol.
M’ha vingut a solcar
el somni de cada nit
i viatjar fins les estrelles
d’un firmament etern,
d’una nit fosca
que ho deix de ser,
quan m’arriba
el teu pensament,
o quan penso
que ell és amb mi.
Hi ha camins
que s’enceten
i tenen un fi,
un destí,
el meu és pensar,
que penses amb mi.
Qui sap,
quan tornaràs
a pensar amb mi?
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/04/voleien-els-somnis.html
Quizás, viento y pensamiento,
ResponEliminavuelen en las luces de la noche
entre la vigilia y el sueño.
Un abrazo
PS: Después de tres semanas vuelvo a tener internet en casa.