les portes del temple
resten obertes,
no hi ha entrades
ni tampoc sortides
fetes per mà d’home
portes que s’obren
a la llum d’una matinada qualsevol
que es tanquen
al reflex d’una penombra
el so del vent
reverbera dins les seves coves
corren pels seus camins
i el temple tremola
quan és la vida
la que corre pels seus indrets
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/03/em-faig-de-vent-les-portes.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...