31 de juliol 2009

VÉ A TROBAR-ME


http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/07/degota-la-pluja-el-seu-tresor.html


La pluja del núvols s’uneix
a la dels meus ulls

la pluja degota el seu tresor
la dels meus ulls voldrien no sortir

unes amb les altres es barregen
ningú així les distingeix,
només aquell esqueixar de dins
en sap el per què

gotes que s’escolen cara avall,
plor que es nega a sortir...
i a dins buidor i llàstima,
el no-res i el desert...
a fora... rierols ofegats,
vores de llot...

sí, degota la pluja
un gran tresor...
fa el seu viatge...
ve a trobar-me

Safe Creative #0907314184139

21 de juliol 2009

Estimar et pren la llibertat



ESTIMAR-NOS (II)
Estimar et pren la llibertat
i la deixa a la falda
de la persona estimada,
et desboca el batec del cor
i enfila el pensament
en una única direcció,
neguitós veus
com el temps et fa ballar
essent lent
en les estones d’enyorament
i frugal quan estàs a la seva vora.
El cor ja no és el teu cor,
la mirada juganera
no deixar de cercar
el seu objectiu,
neix l’ànima d’un poeta
a qui se li escapa
l’abast de les paraules.
Estimar et pren la llibertat
i la pau,
però aquesta darrera
et retorna
quan cauen amb el pes
d’una ploma
els meus llavis sobre els teus
i amb el bes correspost
em deixes entreveure
que estimar-nos és,
el camí que ens toca fer.
Safe Creative #0907214147012

19 de juliol 2009

ESTIMAR-NOS


Ni tant sols meva
és la teva llibertat
d’estimar
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/06/ni-tant-sols-meva.html


estimar no té llibertat...

neix de sobte un batec
el pensament es desfà en filigranes,
un neguit ens comença a rossegar...
el temps s’esbarria...

no sé si és el cor,
no sé si és l’ànima,
no sé si és una mirada,
tampoc sé si és una paraula
o aquell esglai que tot ho altera...

no tinc llibertat,
no puc mesurar el que sento
no puc aturar la inquietud...
... em sento presonera
d’un bategar que m’encisa...

i després...
ja no hi ha més llibertat
que la d’estimar-nos

Safe Creative #0907114115241

13 de juliol 2009

Ahir, quant del cigar





EL TEU ROSTRE (II)
Ahir, quant del cigar
em sortien volutes de fum rodones
emmarcant
rostres femenins a l’atzar,
cercava entremig dels efímers cercles
els teus ulls
en un neguit de recerca inútil
per la teva absència.
El temps del tabac
acabat en cendres ardents
era el preludi
d’un altre cigar més efímer
amb de nou
rostres de dona emmarcats
en aquell gas irrespirable
vomitat d’uns pulmons
cada cop més negres,
color de l’esperança
de trobar-te ahir
en aquella festa
de noces noves,
joves,
d’un horitzó inabastable
en les seves il•lusions.
El teu rostre darrera el fum,
es desdibuixa,
i perd matis l’onada
que perfila el perímetre dels teus ulls;
m’arriba la brisa
que les ones de les pestanyes
mouen en el seu viatge intermitent.
Quan els meus ulls surten fora,
quan et cerquen a l’entorn
em veig fum concèntric
que desapareix
com el remor dels mots
d’aquells versos
que de nou em repeteixes
etèria i invisible
com la foscor
en la nit vídua de lluna plena,
abandonada
per les ploraneres estrelles,
qui sap si com un desig anhelat i quimèric...
és on es troba la teva essència infinita,
en un cel que no és cel,
però on tothom s’hi mira.
Safe Creative #0907134120072

11 de juliol 2009

EL TEU ROSTRE

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/06/el-fum-que-dibuixa-cercles.html

El teu rostre darrera el fum,
es desdibuixa,
perdo les línies que el defineixen,
és la realitat de la memòria
que se’m fa palpable en aquest instant...
el teu rostre va i ve com en un somni,
com una il·lusió,
qui sap si com un desig anhelat i quimèric...
a dins conservo el rostre intacte,
inalterable,
cobert de moments sentits,
d’instants existits
i quan els meus ulls surten fora,
quan et cerquen a l’entorn
puc veure matisos arreu que em duen a tu...
aquell somriure de vegades absent,
aquella lluentor quant em mires,
la teva veu...
onada que llisca
vers el meu saber-te,
besar les teves paraules...
atrapar-les, cuitar-les i guardar-les dins meu...

qui sap si...
entremig d’aquest difús rastre
és on es troba la teva essència infinita
Safe Creative #0907044079231

08 de juliol 2009

Silenci queda només



S'OMPLE EL SILENCI (II)
Silenci queda només
quan em dons l’esquena
i te’n vas.
Ja està tot dit
i res queda
de les paraules mortes
al llindar dels llavis
en voler parlar.
He vist en els teus ulls
la mirada perduda
en no poder-me dir t’estimo
amb la intensitat que el cor
et demanava,
aleshores he notat
com la nau del teu cos
deslligava amarres
i marxava a la deriva
del meu port,
navegant en un desig intrèpid
de cercar un amor més ple.
Ara junt amb el silenci,
queda l’escuma
que sobre el mar del temps
s’obre cada cop més
com un ventall
que volgués tapar-me
els darrers records
del que fórem l’un per l’altre.
Trenques el silenci,
amb un fins aviat suau
com la brisa d’una tarda d’estiu,
trenco el silenci
amb un t’esperaré tant flonjo
com el pampa llueix
dels estels en encetar la nit,
i neix un “t’estimo”,
bressolat pel so
de les llàgrimes
en caure sobre les galtes
cada cop més molles,
com tu,
cada cop més lluny.
Safe Creative #0907144123308

02 de juliol 2009

S'OMPLE EL SILENCI




Trenco el silenci
amb un t’estimo callat...
(EL PES DE LA PARAULA)

S’omple el silenci,
quan el trenques,
s’esquinça quan els teus ulls
criden “t’estimo”,
calla l’instant
perquè parli el silenci...
i en aquest diàleg sense paraules,
sense tonalitat,
quasi sense veus
s’obre un vano de colors...
unes mans que es troben,
uns ulls que es miren,
un batec que s’amaga,
unes petjades que van de costat,
el mateix sostre sota el cel,
el mateix aire que ens embolcalla,
el mateix camí davant nostre...

Trenques el silenci,
trenco el silenci
i neix un “t’estimo”
Safe Creative #0906244052303