la llum se m’entortolliga en una abraçada
les mans llisquen el cor
amb una dolçor ja coneguda
res es mira amb la mirada
tot es un munt que se sent
res es palpa fora de mi
i tot fa festa en el meu dins
no em moc d’aquesta cadira
cap so ressona més enllà d’aquí
ni una música llunyana
ni el mes breu soroll
... es aquest moment, aquest ara
instant del meu endins
que s’eixampla i s’engrandeix
i pensa si tindrà prou lloc
perquè res surti i tot quedi
com sempre... aquí a dins
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...