31 de desembre 2016

ET RECORDARÉ


en les pàgines d’un llibre per escriure
en un desert encara frondós
en les flames per encendre
sota la carícia de qualsevol vent
... et recordaré

com el somni viscut
i la realitat que he de viure
com el jorn que s’acomiada
o la nit que s’atansa a l’albada
... et recordaré


dins del cor
o en el llindar de l’horitzó
... et recordaré


...


i seguiré recordant-te 
quan estreni el mati
de cada dia...


Safe Creative
#0910254752863

30 de desembre 2016

Trenca en silenci


Esclat (II)
Trenca en silenci,
el badall
de l'ou obrint-se
a l'efímera llum
del capvespre.
La marinada desa,
en un moviment continu
l'arena del rellotge etern,
i el cers gebra
les il·lusions
que cauen
de les flors en esclatar.
L'olor de mil passions
van penetrant
cap a dins
per les narius gegants
de l'univers.
Tot es conjuga
per anular el poder
d'un sol mot,
i es dilueix fonent-se
com un glacial modern.
Que resta
de la llibertat anomenada,
del destí
de poder triar,
d'avançar fent petjada
sobre la neu verge
deixant testimoni
del nostre passar?
On queda lo desconegut,
lo vibrant,
lo marcat per la innocència?


29 de desembre 2016

ESCLAT



l’esclat d’una matriu primera
obre la llibertat
de trencar o encetar
de dir o restar en silenci
d’anar-se’n
o d’entrar-hi
tant és
... encara
tot és verge

l’esclat
lliurement
pot mirar la distància
sense fer-ne gaire cabal
no en sap la mesura
s’ha de caminar

... davant tanta opció
pot callar... calla
embadalida
en aquell embolcall
que la rodeja
...
un tot desconegut i nou

... encisador



Safe Creative #1612280204024
*

28 de desembre 2016

No té marges

Indescriptible (II)


No té marges
ni color.
No té gust
ni edat.
El temps
que es desfà diluint-se
en els porus de la pell,
fins arribar,
càlid, a tocar el cor
bategant incansablement.
I saps que el seu moviment
rep la força dels records,
de les carícies
que es destinten
entre les mans,
caminant vers
una boca entreoberta,
sortidor de gemecs
que posen veu,
entre silencis
a un sentiment
indescriptible...

27 de desembre 2016

INDESCRIPTIBLE




indescriptible és una mirada
indescriptible és l’alè

el batec que ens colpeja
és indescriptible

tan sols el silenci
té les paraules...
el llenguatge escaient
del mots indicibles

xiuxiueja
en el tacte d’una carícia
en el sospir d’un bes
o en la lluna
que il·lumina la foscor

cerco el silenci
lloc on et busco
per escoltar
tot el que no m’has dit...


26 de desembre 2016

Goteja mot a mot

El teu silenci (II)



Goteja mot a mot,
el temps dels silencis perduts,
regalimant la sorra de la soledat,
allí on s'escola la nostra historia,
plena d'instants perduts.
Espurnes de llum
puntegen un cel negre
que cerca l'albada
com un miracle de llum
que la retorni a l'oblit etern,
fins que de nou
el sol es pongui
i de nou renaixi.
I mentrestant
es desfan els segons
lligats als mots
com grans
de raïm degustats
amb la paciència
del que mai s'acaba.

25 de desembre 2016

EL TEU SILENCI



l’incansable so del teu silenci
aplegat entre les escletxes
de les hores

gotims de soledat
entre les ombres
d’una llum amagada

la penombra
traspassa
l’instant


i el silenci... calla


Safe Creative
#1612200154736

24 de desembre 2016

Enterrat en la cova de l’ahir



Aire i sorra (II)

Enterrat  en la cova de l’ahir,
en mig del desert de l’oblit
hi guardo en pergamins
plegats dins d’àmfores
de fang cuit,
les empremtes gràfiques
dels meus records.
Un fang fet de la pols del cos
I el líquid de les llàgrimes.
Pastat tot en el cove
del temps
on s’hi reflecteix la lluna.
La tinta roja
de l'exigua sang
que va sortint gota a gota,
és la base
que defineix els mots,
dibuixos gràfics
dels meus pensaments,
d'allò que algun dia
m'agradaria escoltar repetit
per una altra veu
que no fos la meva.



23 de desembre 2016

AIRE I SORRA



-Com una flor-


guardar l’oblit
en gerres de terrissa
entre els plecs d’un desert
perdut

i allí...
un oasi que regala
aigua i herba
i un grapat de records
escrits al vent

que l’aire ventili
els records
i la sorra enterri
l’oblit...

22 de desembre 2016

Com una flor



L'essència (II)

Com una flor
que es desfulla,
com un esser
que s'exfolia
la memòria destria
els oblits que vol guardar,
els oblits que moren,
queda llavors,
la mecànica
de la memòria apressa
els tics, intactes
que floreixen
del subconscient
com molsa
amagada entre l'herba
que com el temps
se'n va a poc a poc
marcint,
fins oblidar els oblits.