caminen amb nosaltres
els somnis
travessen els dies amb il·lusions
i també amb desenganys
moren en el pas de cada dia
i reneixen en el detall
alguns perduren en el temps
d’altres s’esvaeixen en un instant
però donen color i vida
al nostre espai
sense somnis
de quin color pintaria els dies?
com explicar un gest?
acollir el record?
mantenir la flama encesa?
quan de fosc és el mon sense el seu color!
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/no-em-diguis-que-moren.html
*
Traspuo el temps passat
com si d’una boira es tractés,
encara amb els pinzells
a les mans coberts
del pols immemorial.
Donen color als records
d’aquells moments
d’un ahir llunyà, molt llunyà,
tant que de vegades
em sembla
que mai succeí
el record que donà forma
a la dona del dibuix.
Em veig les mans
tremoloses i arrugades,
si quan vaig encetar el dibuix
eren fortes i juganeres
de traç ràpid i ferm en la línia
i d’ombra clara i concisa.
Miraves sota els meus ulls
i el somriure volia néixer
en una boca encara tancada,
tot el cap envoltat
per una mar d’ones
que em feia somiar
més enllà d’un horitzó conegut.
La noia desaparegué,
el pintor es va fer fum,
i d’entre tot,
inacabat,
el dibuix
potser també s’ha perdut.
https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/04/retrat-inacabat.html
https://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/pintes-el-meu-retrat.html
*
