01 d’abril 2010

Quan et sento a prop


DES DE LA LLUNYANIA (II)
Quan et sento a prop,
el meu somriure
és com una font
que neix després de la pluja,
brolla,
deixant escapar les gotes
com una carícia continuada,
sense esclatar.
Quan et sento a prop,
la mirada et cerca,
distingint-te dins la penombra
quan la lluna et marca,
no goso dir paraula,
per si l’encanteri es trenca
com un mirall d’aigua
quan els ocells s’hi apropen.
Només em resta el pensament
per sentir-te forta
a la meva vora,
encara que estiguis coberta
pel vel de la llunyania
i sentir-te dins meu, viva.
Safe Creative #1003305875723
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/03/des-de-la-llunyania.html

1 comentari:

  1. L'encanteri mai es trencarà, i encara han de brollar y esclatar mil sentiments adormits que ens faran gaudir de la teva poesia.
    Petonets

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.