no vull més passos
que els que caminen
amb els que no estan sols
no vull deixar petjades,
tant me fan les referències,
la fondària de les altres passes...
vull tant sols caminar compartint,
sentir-me sota el mateix sol,
respirar el mateix aire
i veure allò que veuen també els demés
però els meus camins
no són els dels altres,
els meus pensaments
m’allunyen dels demés
i tant sols la mirada veu,
en la llunyania,
la vida que potser mai tindré
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/03/em-rosega-la-por-de-lefimer.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...