de vegades em pregunto
si mereix l’existència... un instant
un instant... instant de molts altres
que resta atrapat en la foscor
del més endins
allotjat en un silenci,
mutilat per una realitat aliena,
encadenat a un dir mut
tota una vida en un instant
... tota una immensitat en un silenci
*
¡Qué profundidad y belleza los dos últimos versos!
ResponEliminatoda una vida en un instante
... toda una inmensidad en un silencio
A pesar de todo, María, lo más hermoso que tenemos en nuestras propias manso es la vida, aunque ésta a veces sea de cristal.
Un fuerte abrazo
Un instant silenciós,
ResponEliminainterioritzat,
ocult als ulls del món,
petit però important
com qualsevol fracció de temps
que ens pot capgirar la vida…
un instant que es desitja
o que es tem
o que es guarda en el passat
i aflora al nostre pensament
en un altre instant qualsevol.
Mereixen existir
entre somriures o llàgrimes,
entre rialles o dolor,
doncs formen part de nosaltres
des del passat o des del present
perquè, en definitiva, són:
Instants que ens fan ser qui som
i allò que un dia serem.
Una abraçada.