27 d’abril 2010

UN INSTANT


de vegades em pregunto
si mereix l’existència... un instant

un instant... instant de molts altres
que resta atrapat en la foscor
del més endins

allotjat en un silenci,
mutilat per una realitat aliena,
encadenat a un dir mut

tota una vida en un instant
... tota una immensitat en un silenci

Safe Creative #1004266119413

*

2 comentaris:

  1. ¡Qué profundidad y belleza los dos últimos versos!

    toda una vida en un instante
    ... toda una inmensidad en un silencio


    A pesar de todo, María, lo más hermoso que tenemos en nuestras propias manso es la vida, aunque ésta a veces sea de cristal.


    Un fuerte abrazo

    ResponElimina
  2. Un instant silenciós,
    interioritzat,
    ocult als ulls del món,
    petit però important
    com qualsevol fracció de temps
    que ens pot capgirar la vida…
    un instant que es desitja
    o que es tem
    o que es guarda en el passat
    i aflora al nostre pensament
    en un altre instant qualsevol.

    Mereixen existir
    entre somriures o llàgrimes,
    entre rialles o dolor,
    doncs formen part de nosaltres
    des del passat o des del present
    perquè, en definitiva, són:

    Instants que ens fan ser qui som
    i allò que un dia serem.

    Una abraçada.

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.