10 de maig 2017

El plany cau del mateix racó



cae siempre sola la soledad,
entre el lamento de si misma…(II)
El plany cau del mateix racó,
continu com el so del rellotge
del mateix racó,
com un rosari que sempre es resa,
sense acabar mai els misteris,
repetint angoixes i desigs,
records i lletanies
de volers que s’escapen.
Com un cuc ple de remordiments
que s’encerclen sobre si mateixos,
ofegant-se poc a poc.
La soledat gebra,
els remordiments enfolleixen,
el silenci és clava dins
com un ganivet de gel,
tant sols un possible mot,
un vers escapat del taüt de vidre
podria ser una nova primavera.
http://papirer.blogspot.com.es/2012/12/p-330.html 

09 de maig 2017

Confosa ressaca



el olvido es vida perdida...
el recuerdo es vida sin tiempo... (II)


Confosa ressaca
d’idees de boira,
llençols blancs
que envolten el pensament
fent diàfana,
clara,
transparent la memòria.
Buida.
Si fos possible,
guardar les engrunes
de la memòria
per fer els pans
dels records
i viure eternament
en l’embriac
del seu perfum.
Vivint a cada mos
l’ahir que el temps
va fondre en foscors
per fer lluernes
que il·luminin aquells
passats moments.
 http://papirer.blogspot.com.es/2012/12/p-326.html

08 de maig 2017

Com una manta que mai treu el fred



ese misterio de la tristeza
siempre por resolver…(II)
Com una manta que mai treu el fred.
Com un plat que mai s’acaba d’empassar.
Com un núvol que mai acaba de deixar sortir el sol.

Et sento trista.
Blanca de fulls.
Buida de mots.
Plena de silencis.
Aclaparada de records.
Curull d’absències.

Com l’única flor del test.
Com el darrer llibre de la biblioteca.
Com el darrer bes de l’amant.

A punt de l’oblit.
Mirant com s’escapa el tren.
I amb tot això.
Sempre em tindràs a la vora.

Esperant el mots i els silencis.
Compartint absències i records.
Mirant núvols i solanes.
http://papirer.blogspot.com.es/2012/11/p-325.html