07 de març 2017

Ara que el dia s'allarga


el cert és que ara tampoc sé que dir-te... (II)


Ara que el dia s'allarga,
i el camí també ho fa.
Ara que el vent bufa d'esquena
i t'allarga la pena i l'ombra.
Ara que a estones
et treus la jaqueta
per sentir escalfor al cor
i perquè la sents al cos.
Ara que no penso en tu,
t'escric versos d'oblits i soledats,
vora mars on mai he estat.
Ara que no puc parlar-te,
perquè segur que no m'escoltaries.
Ara és hora de plegar,
la nit s'apropa
amb passos sigil·losos
i ja he de tornar
a pensar en lo que toca
i fer el que s'ha de fer,
callar i acotxar el cap.
Ara que ja és una mica tard.
Ara...

06 de març 2017

Orfe de mots

el no haver-te contestat abans… (II)


Orfe de mots,
vora la mar tranquil·la,
esperant un so
que no arriba,
una llum
que com vespre nou
em deixa a les fosques.
Ones que venen i van,
planes,
besant una platja deserta,
una sorra molla i freda.
Descalç,
camino entre les aigües,
cercant els seus tresors,
com els versos
que em manquen,
com aquell continu ball
de poemes que es nuen.
Miraré els estels cada nit
esperant aquell fugaç
que em porti noticies teves,
com si el món s'aturés,
com si la gespa no creix,
esperaré...

05 de març 2017

D'un temps tenyit de silenci



Perdona el meu silenci (II)
D'un temps tenyit de silenci,
d'unes paraules
que encara no has polit,
d'un afany que s'escapa,
d'un mot
que encara no has escrit.
Trenco l'espera
incitant la resposta,
núvols que el vent s'emporta,
mentre la pluja escasseja
i minsa rega la terra blanca
del paper d'una poetessa.
El ametllers en flor viva,
omplen els prats de color,
mentre l'ànima
espera rebre la teva lluïssor.
Descansa amiga,
com descansa l'amor,
reposa la mà i mira,
poc a poc s'imagina versos
de tots colors,
descansa amiga,
com descansa l'amor,
reposa la teva escriptura fina.

08 de febrer 2017

Nua et veig de cara



Ancorat (II)
Nua et veig de cara,
veig dels teus llavis la saó,
i un vellut de pell,
surt com un arc de sant martí
contrallum
dels pensaments
que floreixen
dins la nit càlida,
fosca,
desesperada,
on desemparada
la veu et crida
 i tu respons
ancorant la presència
en el racó més profund
de la memòria.

07 de febrer 2017

ANCORAT



com el vent fugisser
va la meva veu sola i nua
rere el vestigi del teu silenci
cercant el perímetre de la teva pell
la saó dels teus llavis

ja no hi ha espais de follia
ni amo ni esclava
ni amant ni estimada
només la solitud
d’aquest pèndol del temps
ancorat en l’extrem de la teva absència

Safe Creative
#1702050548813

02 de febrer 2017

Mort la tardor



Cauen (II)
Mort la tardor
em silenci de mirades,
en ulls clucs
de mots sords.
Es desfan les fulles
mortes d'una tardor
que en esqueles de nervis
queden al terra blanc.
Faig camins que abans
eren compartits,
on tot eren mots
i somriures.
Ara solituds,
m'acompanyen
entre boires i gebrades.
Recullo el gel de les gotes
que mai podré plorar,
es liqüen amb la minsa escalfor
dels dits que les han empresonat.
Ara que l'hivern avança,
espero la propera primavera
que arribi amb noves olors
i fulles noves que l'ametller
ja haurà deixat enrere
aquelles flors
que et lligava entre els cabells
trenats dels primers anys
i dels primers amors
que m'explicaves
entre mots i sanglots
de joia continguda.