03 de setembre 2017

Un silenci



Un silenci,
tancat en la bombolla del temps
camina poc a poc
i a cada instant es més lluny.
Un univers eteri,
fosc,
fred,
em deixa tremolant i sol.
Quan de temps
estaré solitari i mut,
esperant l'abric dels teus mots?

25 de maig 2017

En un racó de la biblioteca



En un racó de la biblioteca
jo callat escolto els versos
que volen pel sostre
buscant finestrals
on escampar
boires inexistents,
volar cercant altres versos
i buscar cors per lligar sentiments
que en silenci s’escapen.
Els dits cerquen descuidats
un tros de paper i un llapis
per escriure els versos
que em surten al reclam
dels que sento,
però els dits es perden en l’aire
i no escriuen els batecs
d’un cor que canta mots lligats
al silenci que m’envolta
en mig de la gentada.
Quan s’apaguen
els repetits aplaudiments,
em llevo i callat m’acomiado
dels silencis i dels amics,
dels veïns i dels desconeguts
aixecant el front
com una salutació apresa
en un univers divers
que em coneix i em perdona.
Queda la festa de mots lligats
i dormint en taüts
de paper negre que quelcom
de tant en tant obrirà
per llegir pensaments aliens,
o no.
Jo ja m’he acomiadat
d’aquestes festes
que me fan estrany,
jo sols vull un full i un llapis
per fer la meva festa,
pròpia de silencis
i passejades de carbó
per sobre una pista
de cel·lulosa verge,
per fer-la meva.
Una cambra plena de records
que vull deixar per un infinit
que algun dia s’acabarà.

10 de maig 2017

El plany cau del mateix racó



cae siempre sola la soledad,
entre el lamento de si misma…(II)
El plany cau del mateix racó,
continu com el so del rellotge
del mateix racó,
com un rosari que sempre es resa,
sense acabar mai els misteris,
repetint angoixes i desigs,
records i lletanies
de volers que s’escapen.
Com un cuc ple de remordiments
que s’encerclen sobre si mateixos,
ofegant-se poc a poc.
La soledat gebra,
els remordiments enfolleixen,
el silenci és clava dins
com un ganivet de gel,
tant sols un possible mot,
un vers escapat del taüt de vidre
podria ser una nova primavera.
http://papirer.blogspot.com.es/2012/12/p-330.html 

09 de maig 2017

Confosa ressaca



el olvido es vida perdida...
el recuerdo es vida sin tiempo... (II)


Confosa ressaca
d’idees de boira,
llençols blancs
que envolten el pensament
fent diàfana,
clara,
transparent la memòria.
Buida.
Si fos possible,
guardar les engrunes
de la memòria
per fer els pans
dels records
i viure eternament
en l’embriac
del seu perfum.
Vivint a cada mos
l’ahir que el temps
va fondre en foscors
per fer lluernes
que il·luminin aquells
passats moments.
 http://papirer.blogspot.com.es/2012/12/p-326.html