08 de gener 2017

Sempre hi ha un dia



 Destí (II)

Sempre hi ha un dia
de pluja al desert,
i després floreixen
milers de flors,
i animals desconeguts
surten del submón
per viure uns poc dies.
Sempre hi hauran camins
que mai farem,
però quedaran coberts
per altres passos
de qui els puguin fer.
Sempre hi haurà
un camí amb pluja
per on seguiran
els nostres mots,
mirades que mai
perdran la bellesa
dels arcs de sant Martí,
i com follets
de les belles terres
verdes del nord,
assenyalaran muts
els llocs
on absents l'un de l'altre,
marcaran el punt
on ens arribaran els versos.
Sempre hi haurà
un silenci planant
en el camí, prop
on la pluja comença a caure,
no gaire lluny
del desert
de la nostra soledat.

07 de gener 2017

DESTÍ



en els plecs del destí
s’hi guarden els mil camins

a cada pluja
hi ha inscrites totes les gotes

camino tots els camins
i compto totes les gotes

et cerco en tots ells
et busco en cadascuna d’elles

segueixes absent
el camí no està escrit
i la pluja no arriba al desert...


Safe Creative #1701060309728

01 de gener 2017

Cada dia de nou

Et recordaré (II)


Cada dia de nou,
en encetar-se el matí,
quan la boira
o el gebre de la rosada
m'ho fan veure tot blanc,
blanc com el full nu
abans de començar
a escriure mots
pensant en tu,
penso si no em repetiré,
si no seran versos calcats
de tantes ganes que tinc
que puguis sentir-ho.
Quan la nit
es va decolorin
i obro els finestrals,
veig els vidres amb bafarades
de l'escalfor
que hi ha a l'habitació,
llavors vull escriure el teu nom
i no puc,
no puc recordar-lo,
com si l'habitació em limités
els teus records,
sense evitar la necessitat
de pensar amb tu.

31 de desembre 2016

ET RECORDARÉ


en les pàgines d’un llibre per escriure
en un desert encara frondós
en les flames per encendre
sota la carícia de qualsevol vent
... et recordaré

com el somni viscut
i la realitat que he de viure
com el jorn que s’acomiada
o la nit que s’atansa a l’albada
... et recordaré


dins del cor
o en el llindar de l’horitzó
... et recordaré


...


i seguiré recordant-te 
quan estreni el mati
de cada dia...


Safe Creative
#0910254752863

30 de desembre 2016

Trenca en silenci


Esclat (II)
Trenca en silenci,
el badall
de l'ou obrint-se
a l'efímera llum
del capvespre.
La marinada desa,
en un moviment continu
l'arena del rellotge etern,
i el cers gebra
les il·lusions
que cauen
de les flors en esclatar.
L'olor de mil passions
van penetrant
cap a dins
per les narius gegants
de l'univers.
Tot es conjuga
per anular el poder
d'un sol mot,
i es dilueix fonent-se
com un glacial modern.
Que resta
de la llibertat anomenada,
del destí
de poder triar,
d'avançar fent petjada
sobre la neu verge
deixant testimoni
del nostre passar?
On queda lo desconegut,
lo vibrant,
lo marcat per la innocència?


29 de desembre 2016

ESCLAT



l’esclat d’una matriu primera
obre la llibertat
de trencar o encetar
de dir o restar en silenci
d’anar-se’n
o d’entrar-hi
tant és
... encara
tot és verge

l’esclat
lliurement
pot mirar la distància
sense fer-ne gaire cabal
no en sap la mesura
s’ha de caminar

... davant tanta opció
pot callar... calla
embadalida
en aquell embolcall
que la rodeja
...
un tot desconegut i nou

... encisador



Safe Creative #1612280204024
*

28 de desembre 2016

No té marges

Indescriptible (II)


No té marges
ni color.
No té gust
ni edat.
El temps
que es desfà diluint-se
en els porus de la pell,
fins arribar,
càlid, a tocar el cor
bategant incansablement.
I saps que el seu moviment
rep la força dels records,
de les carícies
que es destinten
entre les mans,
caminant vers
una boca entreoberta,
sortidor de gemecs
que posen veu,
entre silencis
a un sentiment
indescriptible...

27 de desembre 2016

INDESCRIPTIBLE




indescriptible és una mirada
indescriptible és l’alè

el batec que ens colpeja
és indescriptible

tan sols el silenci
té les paraules...
el llenguatge escaient
del mots indicibles

xiuxiueja
en el tacte d’una carícia
en el sospir d’un bes
o en la lluna
que il·lumina la foscor

cerco el silenci
lloc on et busco
per escoltar
tot el que no m’has dit...


26 de desembre 2016

Goteja mot a mot

El teu silenci (II)



Goteja mot a mot,
el temps dels silencis perduts,
regalimant la sorra de la soledat,
allí on s'escola la nostra historia,
plena d'instants perduts.
Espurnes de llum
puntegen un cel negre
que cerca l'albada
com un miracle de llum
que la retorni a l'oblit etern,
fins que de nou
el sol es pongui
i de nou renaixi.
I mentrestant
es desfan els segons
lligats als mots
com grans
de raïm degustats
amb la paciència
del que mai s'acaba.