paraules
que com gotes de pluja
cauen en el pensament,
humitegen la sequera
i amoroseixen el so
d’uns sentiments
que no saben sortir
paraules
que s’escauen dolçament,
volen vestir...
volen obrir portes i finestres
als batecs empresonats
però les paraules passen,
marxen els seus sons
només la pluja resta dòcilment...
el xiuxiueig de l’aigua els sosté
... en un silenci
*
No sé si prefiero el eco del silencio
ResponEliminao la voz de la palabra.
En cualquier caso, disfruto con el agua de tu poesía.
Un beso