03 de maig 2010

AIGUA



paraules
que com gotes de pluja
cauen en el pensament,
humitegen la sequera
i amoroseixen el so
d’uns sentiments
que no saben sortir

paraules
que s’escauen dolçament,
volen vestir...
volen obrir portes i finestres
als batecs empresonats

però les paraules passen,
marxen els seus sons
només la pluja resta dòcilment...
el xiuxiueig de l’aigua els sosté
... en un silenci

Safe Creative #1005026164148

*

1 comentari:

  1. No sé si prefiero el eco del silencio
    o la voz de la palabra.

    En cualquier caso, disfruto con el agua de tu poesía.


    Un beso

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.