30 de novembre 2009

DE LES LLÀGRIMES II



http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/11/de-les-llagrimes.html


llàgrimes que són paraules
que sense parlar parlen

llàgrimes d’impotència
de mans lligades i de cor ple...
ple d’il•lusions que només seran somnis
demàs que quedaran en el demà
absències que seran buidor
i embolcallant la tristor,
el buit i el silenci...

... llàgrimes
callades,
submises;
entristides...

llàgrimes...
com aigua d’un riu
que se’n du l’ofec

Safe Creative #0911305033290

*

21 de novembre 2009

I cada mot




...S'OMPLEN ELS FULLS (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/11/somplen-els-fulls.html

I cada mot
com en un jeroglífic antic
em duu el record
de temps de ma infantesa.
D’una infantesa de nen
i d’una infantesa d’home
que amb tu ho va aprendre tot.
I amb cada mot,
em venia la imatge
d’un sentiment,
d’un instant,
d’un flaire,
d’una pell.
La imatge
de l’amor l’instant d’olorar
la teva pell neta,
amb l’olor fresca
de matinada
i d'herbes seques
amagades
sota la roba a l’armari.
I cada mot
so retornat amb la teva veu,
rellegint els versos que t’escric.
Asseguts a la vora de la llar,
escalfant la tardor
que incerta ens visita,
deixant a la porta
la catifa multicolor
regal d’arbres caducs.
I cada mot
un silenci
entre petons i carícies
sota la manta
que un hivern
ens varem regalar.
Safe Creative #0911255007051

18 de novembre 2009

... S'OMPLEN ELS FULLS



http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/10/rasca-cansada.html

... i els fulls s’omplen
de paraules plenes,
la tinta dibuixa
allò que el cor amaga
i tot plegat és un no res,
un intent de lliurar angoixes
tot esborronant papers i quartilles
gastant un temps
que li sobra...
un temps
que no sap que fer-ne d’ell
... i és que els dies marxaren
darrera un cor il•lusionat...
volent atrapar papallones
viatjar per l’arc de Sant Martí
correr amb el vent
o dormir amb les ones
i ara...
que el cos ja no el segueix
que les forces l’abandonen...
que la grisor s’ha instaurat,
tant sols li queda
buidar la càrrega feixuga
que l’oprimeix...
i assegut en la tardor
buida ànsies i anhels
damunt un paper qualsevol...

Safe Creative #0911014804594

14 de novembre 2009

Comiat d’una vida




NO HI HA CONDEMNA (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/11/no-hi-ha-condemna.html

Comiat d’una vida
no viscuda,
d’una mirada
que no m’ha vist,
d’una carícia
que no m’ha fet,
d’un petó
que no m’ha donat.
Escriure en cargols
de terra els aspres mots
que m’han dut
fins aquí,
soledat,
erma,
fredor,
però amb la força
d’aquell instant
espero que germini
la poca esperança
que em queda.
Potser aleshores
aquells cargols
siguin com cavallons
plens de fruits,
i aquell instant
haurà tingut sentit.
Safe Creative #0911144881199

10 de novembre 2009

NO HI HA CONDEMNA



http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/10/es-creuen.html

no hi ha condemna
perquè sigui un comiat,
hi ha instant viscut,
mirada creuada,
ànima trobada,
és un instant d’encontre
que la vida ens ha ofert
potser mai més el recordarem,
potser mai més hi pensarem,
però en l’espai del temps
aquest instant
haurà tingut vida
i la vida
tant sols amb vida té sentit

Safe Creative #0911114866843

04 de novembre 2009

És en el silenci on t’aprenc




ESCOLTANT LA VIDA(II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/11/escoltant-la-vida.html

És en el silenci on t’aprenc,
on veig com un estel fugaç
el teu camí en el meu cel.
És en el silenci on t’aprenc,
on es dóna forma aquest amor
que t’ofereixo mancat de temor,
com un infant.
És en el silenci on t’aprenc,
on la geografia del teu cos
és la meva assignatura predilecta
i més difícil d’estudiar.
És en el silenci on t’aprenc,
on m’ensenyes a comptar petons
que es donen
i petons que són donats,
a descartar els que s’esperen
i mai arribaran.
És en el silenci on t’aprenc,
on llegeixo els mots
que els teus ulls em dicten
i em fan copiar eternament:
t’estimo, t’estimo, t’estimo,
i on a cada dia acabat,
em corregeixes afegint
en abraçades de mil colors:
molt, molt, molt...
És en el silenci on t’aprenc,
en un magisteri interminable
delitós de nous coneixements.
Safe Creative #0911044823176

Plena d’instants retallats




LA VIDA PER UN INSTANT (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/10/una-vida-per-un-instant.html

Plena d’instants retallats,
tinc la vida feta puzle,
sobre el marbre
de la darrera taula,
instants que foren vida
i ara plans em retornen
a glopades cada vegada
que en lligo quatre.
Voleien entre retalls passats
records que els lliguen,
sutures de ferides obertes
que ja no es tancaran.
Petons que escalfen
molsudes galtes
d’un abans que ja no és,
parpelles caient
al compàs continu
dels moviments involuntaris
que ressegueixen
cada glopada de nous instants.
No s’escapa la vida en un flash
i s’esgolen tots els instants
davant nostre,
la vida et porta ventades noves
a cada instant
i s’enduu aquells retalls febles,
com gotes de pluja
fina i constant.
La vida s’emporta els instants,
i generosa,
si vol et deixa els records,
que potser també estan corcats.
Safe Creative #0911044823008

03 de novembre 2009

Si el silenci




EL SILENCI ENS REDIMIRÀ (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/10/el-silenci-ens-redimira.html

Si el silenci
s’acompanya
d’un tendre camí
per la teva pell,
mentre dorms,
que aleshores
tot ho perdones.
Si el silenci
s’acompanya
d’un vol de petons
de nit d’estiu,
quan t’ofereixes
tota sense esperar res.
Si el silenci
s’acompanya
d’un entrecreuar de dits
entre les nostres mans,
passejant sota
un bosc de ribera a la tardor,
el moment que prems
el teu cos al meu.
Si el silenci
s’acompanya
d’un joc de mirades
clares i rialles fresques,
a la vora d’un finestral
mirant la mar per primavera,
fins que el sol es pongui.
Esperaré amb delit
les fredes hores
d’un hivern llarg i solitari,
perquè al menys tindre
aquest bagatge per recordar.
I, si aquests records,
són paraules
que de nou cada matí
comparteixo amb tu,
encara que fetes silenci,
sempre els ulls et podran dir,
t’estimo,
tants cops com les parpelles
dansin el ball de les pestanyes
sobre una pista de llàgrimes senils.
Safe Creative #0911034817857

Mai quan el pinzell



VERS L'ALBA DE CADA MATÍ (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/10/vers-lalba-de-cada-mati.html

Mai quan el pinzell
enceta un dia carregat
del teu color,
mai quan l’ocell calla
per escoltar la teva cançó,
puc jo en la meva desmesura
posar-hi cap objecció.
Mai pot haver-hi condemna
amb la meva posició.
Oblidant-te de l’oblit,
recordo cada petó
que t’he collit,
més pesen sens dubte
els que vaig
entre branques de porcellana
deixar en penyora
d’un amor
que no vaig saber guanyar.
Mai pot haver condemna,
si el condemnat no sóc jo.
Safe Creative #0911034817659

01 de novembre 2009

ESCOLTANT LA VIDA



http://desdeminoray.blogspot.com/2009/10/solo-escucho-el-silencio.html

… és en el silenci on et trobo

no és mudesa de sorolls
no és sordesa dels afores
és en la quietud de dins
allà... en el fons de mi mateixa
entre el batec i els camins de l’alè
on els pensaments no arriben
on els desitjos són desconeguts
on els anhels encara s’han d’escriure
on els instants són per estrenar

és en aquest més profund endins
allà on habita l’ànima...
bressol de vida
hostatge de l’eterna infantesa
on puc escoltar la vida
en estat naixent

Safe Creative #0910254749382