el silenci recollirà la teva mirada
tal com neix als teus ulls
lluminosa, clara i transparent
que farà de la teva presència
un tot amb la meva pell
somiarem junts
perquè un tot no es pot separar
ens viurem fins l’albada
perquè la nit es cus amb les estrelles
i quan de nou
arribi un altre capvespre
ens fondrem una vegada més
amb l’esperit misteriós i màgic
de l’estal.lada nit
http://desdeminoray.blogspot.com/2010/03/deshojando-girasoles.html
A veces, aunque los silencios
ResponEliminanazcan en nuestra mirada,
nos alzamos en la noche
con las estrelllas cosidas
en nuestra piel.
Un abrazo