FONDÀRIA (II)
Rodola perdent la vida
ben avall cau
en un ball sense fi
deixant petits pessics
pel camí
cobrint minerals contra l’oblit.
A cada cop
retrona el passat
dins un cap
cada cop més esberlat
on fuig per les escletxes,
el record.
Un darrer vol s’enceta
a l’aire el braç trencat,
obert
i el sencer ben separat,
veus en la curta volada
un llit de fastigós
fang verdós
on a la fi deixaràs
per a qui ho trobi,
a la llarga,
unes gotes de petroli.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/09/fondaria.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...