20 d’abril 2010

DARRERA D'UNA IL·LUSIÓ


quan més temps portem caminant
més pesen els passos que hem de caminar
de vegades, els deixaríem quiets
i d’altres pensem:
¡quina bestiesa!
tot plegat és un passejar
en hores de dies,
en temps de foscor,
en primaveres
o temps d’hivern
sempre en aquesta alternança,
sempre com una repetició

de sobte llueix una llum nova
allà... al fons de l’horitzó
i aleshores desem
els pensaments i les tristeses
i com nens de col•legi
arranquem a córrer
darrera de qualsevol il•lusió

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/04/guardat-en-pots.html

Safe Creative #1004196059698

2 comentaris:

  1. I què seriem sense il.lusió?
    com un sol cremant foscor,
    com una ampolla de naufrag
    sense missatge en l’interior,
    una finestra oberta
    a una paret de formigó,
    un poema sense lletres,
    un passat sense records,
    una dia de pluja seca,
    una rosa sense olor,
    unes paraules mortes
    sense un “tu” i sense un “jo”
    un viure absent de la vida,
    una lloc mort...

    ResponElimina
  2. No són més pesats i més cansats els passos que donem sinó aquells que no podem donar.



    Un fuerte abrazo.

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.