quan més temps portem caminant
més pesen els passos que hem de caminar
de vegades, els deixaríem quiets
i d’altres pensem:
¡quina bestiesa!
tot plegat és un passejar
en hores de dies,
en temps de foscor,
en primaveres
o temps d’hivern
sempre en aquesta alternança,
sempre com una repetició
de sobte llueix una llum nova
allà... al fons de l’horitzó
i aleshores desem
els pensaments i les tristeses
i com nens de col•legi
arranquem a córrer
darrera de qualsevol il•lusió
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/04/guardat-en-pots.html
I què seriem sense il.lusió?
ResponEliminacom un sol cremant foscor,
com una ampolla de naufrag
sense missatge en l’interior,
una finestra oberta
a una paret de formigó,
un poema sense lletres,
un passat sense records,
una dia de pluja seca,
una rosa sense olor,
unes paraules mortes
sense un “tu” i sense un “jo”
un viure absent de la vida,
una lloc mort...
No són més pesats i més cansats els passos que donem sinó aquells que no podem donar.
ResponEliminaUn fuerte abrazo.