13 de març 2010

En la solitud de la blanca muntanya


NIT (II)

En la solitud de la blanca muntanya
presoner d’un silenci imposat,
guardo dins les paraules
que un dia et pugui dir.
Mentre la neu fa solc sota els peus,
acompanya el seu cruixit noves paraules
que guardo ben endins,
s’acaba el dia en una nova albada
que m’ensenya al contrallum
dels primers raigs
l’escriptura dels meus peus impresos
en el llenç clar de la nevada,
estrany és el mot presoner
que sorgeix de la freda foscor.
Safe Creative #1003135744817
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/03/nit.html

1 comentari:

Agraïts pel teu comentari.