19 de juliol 2010

Com l’herba esmunyedissa


DINS(II)

Com l’herba esmunyedissa
que repta per la paret,
em llença lentament
el sol la seva llum,
en ve a despertar,
i amb la fresca marinada
em xiuxiueja benvolgut
amb el dolç timbre del fregar
de les cortines
quan ballant besen el vidres
oberts de la balconada.
Benvolgut,
repeteix amorosida la llum
quan m’arriba,
i em sona a comiat
la dolçor de la paraula,
i em sona a un adéu
sense ganes de ferir,
però que es clava
en la continua absència,
en les trobades caducades
que es fonen en un horitzó amarg,
on sols queda
ben endins el record,
i ben a fora la ferida.
Benvolgut,
em colpeja de nou el mot
en la seva veu estimada...
Safe Creative #1007196859800
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/07/dins.html

16 de juliol 2010

DINS


la llum se m’entortolliga en una abraçada
les mans llisquen el cor
amb una dolçor ja coneguda

res es mira amb la mirada
tot es un munt que se sent

res es palpa fora de mi
i tot fa festa en el meu dins

no em moc d’aquesta cadira
cap so ressona més enllà d’aquí
ni una música llunyana
ni el mes breu soroll

... es aquest moment, aquest ara
instant del meu endins
que s’eixampla i s’engrandeix
i pensa si tindrà prou lloc
perquè res surti i tot quedi
com sempre... aquí a dins

Safe Creative #1007166838477

*

02 de juliol 2010

Prems fort el dubte



LES EMPREMPTES(II)

Prems fort el dubte
sota el peu lliure
moll de l’aigua de la platja,
amb ell, esprems el dubtes
que et fan caminar
i encetes de nou
el passeig incert,
breu de cara al vent,
al sol,
a les quotidianes inclemències
que fuetegen la cara
amb el pes de les carícies
i queden cobertes
per un tel d’amargor,
un xic agre,
un xic salobre
quan no amb regust de fel.
Però amb tot segueix caminat avant,
rostre en alt com si els cops
que li venen no fossin per a ell,
fins que aleshores abatut
per la dissort de l’empresa
cau a la vora de l’aigua viva
coronada d’escuma
com una pinta de corall blanc,
i deixa enrere
la darrera glopada d’aire
i exclama sord el finit adéu
per aquell sentiment
que l’ha colpit en vida
i la dut a la mar com llençol de mort.
Ballant els compassos d’un onatge
que el duu dansant,
ja sense importar gens
el ridícul de les giragonses.
Safe Creative #1007026719175
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/les-empremptes.html