07 de març 2017

Ara que el dia s'allarga


el cert és que ara tampoc sé que dir-te... (II)


Ara que el dia s'allarga,
i el camí també ho fa.
Ara que el vent bufa d'esquena
i t'allarga la pena i l'ombra.
Ara que a estones
et treus la jaqueta
per sentir escalfor al cor
i perquè la sents al cos.
Ara que no penso en tu,
t'escric versos d'oblits i soledats,
vora mars on mai he estat.
Ara que no puc parlar-te,
perquè segur que no m'escoltaries.
Ara és hora de plegar,
la nit s'apropa
amb passos sigil·losos
i ja he de tornar
a pensar en lo que toca
i fer el que s'ha de fer,
callar i acotxar el cap.
Ara que ja és una mica tard.
Ara...

06 de març 2017

Orfe de mots

el no haver-te contestat abans… (II)


Orfe de mots,
vora la mar tranquil·la,
esperant un so
que no arriba,
una llum
que com vespre nou
em deixa a les fosques.
Ones que venen i van,
planes,
besant una platja deserta,
una sorra molla i freda.
Descalç,
camino entre les aigües,
cercant els seus tresors,
com els versos
que em manquen,
com aquell continu ball
de poemes que es nuen.
Miraré els estels cada nit
esperant aquell fugaç
que em porti noticies teves,
com si el món s'aturés,
com si la gespa no creix,
esperaré...

05 de març 2017

D'un temps tenyit de silenci



Perdona el meu silenci (II)
D'un temps tenyit de silenci,
d'unes paraules
que encara no has polit,
d'un afany que s'escapa,
d'un mot
que encara no has escrit.
Trenco l'espera
incitant la resposta,
núvols que el vent s'emporta,
mentre la pluja escasseja
i minsa rega la terra blanca
del paper d'una poetessa.
El ametllers en flor viva,
omplen els prats de color,
mentre l'ànima
espera rebre la teva lluïssor.
Descansa amiga,
com descansa l'amor,
reposa la mà i mira,
poc a poc s'imagina versos
de tots colors,
descansa amiga,
com descansa l'amor,
reposa la teva escriptura fina.