Filar lletres amb els fils del pensament i poder-lo cosir en aquest teixit que són els blogs. (QUI SAP SI)
30 de març 2010
DES DE LA LLUNYANIA
és el teu pensament
com una escletxa
on tímidament el sol se m’endinsa
apropar-me a la teva mirada
... un mirall de lluna plena
no goso ni acostar-m’hi
tant sols et contemplo
des de la llunyania
potser la meva presència,
sense voler,
fes ombra a l’esclat
del teu somriure
*
28 de març 2010
El altres
El altres,
són com les ombres
que m’acompanyen silents.
Juguen als jocs de vida
dels quals ningú
en sap les normes.
De vegades,
els peus solquen
per sobre les seves petjades
arrossegant un pes
que és dur de portar
i desfaig sense voler el record
d’aquells passos pretèrits
que vareu fer
abans del meu pas
i us deix en l’anonimat
d’un oblit inesperat.
De vegades,
els meus mots
us volen fer eterns,
al menys en la meva memòria,
perquè darrera vindran altres peus
que solcaran
per sobre els meus solcs.
Deixeu-me doncs,
jugar la vida d’ombres
que ens ha tocat,
amb els mots
dels meus records.
són com les ombres
que m’acompanyen silents.
Juguen als jocs de vida
dels quals ningú
en sap les normes.
De vegades,
els peus solquen
per sobre les seves petjades
arrossegant un pes
que és dur de portar
i desfaig sense voler el record
d’aquells passos pretèrits
que vareu fer
abans del meu pas
i us deix en l’anonimat
d’un oblit inesperat.
De vegades,
els meus mots
us volen fer eterns,
al menys en la meva memòria,
perquè darrera vindran altres peus
que solcaran
per sobre els meus solcs.
Deixeu-me doncs,
jugar la vida d’ombres
que ens ha tocat,
amb els mots
dels meus records.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/03/altres-camins.html
26 de març 2010
ALTRES CAMINS
no vull més passos
que els que caminen
amb els que no estan sols
no vull deixar petjades,
tant me fan les referències,
la fondària de les altres passes...
vull tant sols caminar compartint,
sentir-me sota el mateix sol,
respirar el mateix aire
i veure allò que veuen també els demés
però els meus camins
no són els dels altres,
els meus pensaments
m’allunyen dels demés
i tant sols la mirada veu,
en la llunyania,
la vida que potser mai tindré
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/03/em-rosega-la-por-de-lefimer.html
13 de març 2010
En la solitud de la blanca muntanya
NIT (II)
En la solitud de la blanca muntanya
presoner d’un silenci imposat,
guardo dins les paraules
que un dia et pugui dir.
Mentre la neu fa solc sota els peus,
acompanya el seu cruixit noves paraules
que guardo ben endins,
s’acaba el dia en una nova albada
que m’ensenya al contrallum
dels primers raigs
l’escriptura dels meus peus impresos
en el llenç clar de la nevada,
estrany és el mot presoner
que sorgeix de la freda foscor.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/03/nit.html
11 de març 2010
NIT
09 de març 2010
I quan de nou
NIT ESTEL·LADA (II)
I quan de nou,
la càlida llum
dels estels
ens doni nova vida,
cosirem
amb filat de llum
de lluna
els nostres petons
per tot el llençol
del cos
que tenim a la vora.
En un etern ressorgir,
com deus,
petits,
si vols,
per oblidar
la maledicció
de no poder viure junts
la resta de la vida.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/03/nit-estellada.html
07 de març 2010
NIT ESTEL.LADA
el silenci recollirà la teva mirada
tal com neix als teus ulls
lluminosa, clara i transparent
que farà de la teva presència
un tot amb la meva pell
somiarem junts
perquè un tot no es pot separar
ens viurem fins l’albada
perquè la nit es cus amb les estrelles
i quan de nou
arribi un altre capvespre
ens fondrem una vegada més
amb l’esperit misteriós i màgic
de l’estal.lada nit
http://desdeminoray.blogspot.com/2010/03/deshojando-girasoles.html
01 de març 2010
I és el plor
I és el plor,
senyal que el flaire
se’n va com un baf
refredant-se del cos mort,
els tirabuixons
que s’enlairaven
d’aquell seu cos
ja no surten
i ara és més latent la fredor
de la fosca,
inert,
deixat en el somort darrer alè
que li restà abans
de dir-te un mut adéu.
Deixa el seu estol
d’imatges
enlairar-se
en núvols de record,
que els dies
de pluja davallaran
d’un cert cel trist
en forma de gotes,
tants records,
que faran tolls
en l’ànima
de l’amant abandonat.
Me n’adono
que se’n va
quan ja fa estona
que se n’ha anat,
sortint de l’egoisme
de la seva pèrdua,
és l’altre
qui més ha perdut,
i tu li dons,
tant sols,
un plor.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/02/un-plor.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)