El marbre gris

 COLORS (II)

 

El marbre gris
ja descolorit i amb taques
de natura vella,
recull el desgast
dels colors brillants
dels vells records
i fins i tot el retrat
d’aquell temps d’antuvi
mostra la filera sèpia
d’un temps implacable
que fereix amb el seu pas
allò que en la memòria
semblava inalterable.

Però en la seva feblesa
guarda la bellesa
del record passat,
de l'embolcall d’antics sentiments,
de sospirs gelats
en l’esglai
que els va fer néixer.

Queda la memòria tacada
pel garbuix de colors,
els que eren abans
i els que ara són.

Vivint i estimant cadascun
per la seva pròpia entitat,
per la seva pròpia força.
Sotrac del temps
que ja ha passat.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/colors.html

COLORS

el record és d’un vell color

perquè té els colors d’ahir
d’abans d’ahir...del passat
si no...
com reconèixer un retrat
si no hem captat el seu rostre abans?
com caminar avui
si no haguéssim aprés el pas ahir?
com tenir avui si no tenim ahirs?

el passat queda difús
perquè anem deixant espai al demà
el temps és pretèrit
perquè s’escampà en la sorra dels dies
les estacions van i venen
iguals i distintes
mentre seguim caminant
caminem de nou i altra vegada
tot pintant el rostre d’aquest present
que serà l’ahir d’un altre demà

queda pintat amb un color vell el viscut,
tenim a les mans tota la resta de colors
per pintar el llenç del demà...

*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/11/pintat-amb-un-color-vell.html

Torno el mirar

 MASSA LLUNY (II)

 

Torno el mirar
als anys passats,
aquell estiu on el tren
se’t va endur,
i ens vam perdre
un esdevenir
que semblava escrit
per a nosaltres.

La solitud de l’estació
em deixa un abric
d’abandonament,
escalfant rancúnies i pesars.

Començà a ploure
llàgrimes galtes avall,
vora la platja
no gaire llunyana  
on passaren els moments
més íntims
del nostre aprenentatge,
compartint les primeres carícies
i els darrers petons.

S’allargassa l’espai
entre nosaltres,
un camí que sembra
un oblit que mai es produirà.

Guardo les imatges
d’aquells dies
en tirabuixons de tinta,
agafant forma
de versos i poemes,
amagats en llibretes
fetes a mà
en un calaix predeterminat.

Camins de full blanc
amb voreres de tinta
que ens manté units
en la distància.

Perduts en aquell dia estiuenc,
en un lloc isolat,
però coberts
pel desig de retrobar-nos.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/massa-lluny.html

MASSA LLUNY

el camí s’allunya
el tren se m’endu
et deixo el meu desig
com a penyora
l’alè com un xiuxiuejar de fulles
i el frec com a vent del nord
aquí ho deixo, vora teu
tot tant a prop
que ni tant sols ho saps

lluny de tu...
espurnes escric del que et diria
visc la fredor de la distància
deixo obertes les portes
del poc que queda en mi
minses bagatel·les que guardo
d’un tresor perdut
et deixo la dolçor d’una pell nua
el silenci d’uns mots no escrits
les carícies desitjades
i l’instant d’un dia primer

per a mi...
deixo aquests caminars
que mai farem plegats
ara passejo per un passeig
cartografiat massa lluny d’allí
el tren se m’endu...
el camí s’ha esborrat

tant lluny...de tu
... massa lluny teu!

  

*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/12/ara-que-et-se-lluny.html

He après tant amb tu

ENTRELLAÇAT QUATRE (II)

 

 

He après tant amb tu,
que s’ha fos el meu jo
amb tot el que m’has donat.

Em pregunto on són els límits
entre tots dos,
i la resposta és que no n’hi ha.

Com un joc de mil miralls
es perd el meu contorn
amb el reflex de tants jo
com tu desitges.

*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/entrellacat-quatre.html

ENTRELLAÇAT QUATRE

entrellaçat de versos del blog

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2016/11/una-porta-ens-separa.html

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2016/11/un-mirall-ens-miralla.html

*

Miro el riu

 UN DARRERE L'ALTRE (II)

 

Miro el riu
com baixa continu
i silenciós,
milions de gotes
que el fan etern,
que sembla impertorbable,
com els instants
que teixeixen les hores,
entrelligant els dies
que filen la nostra vida.

Cadascun d’ells
bessó de l’altre,
cadascun d’ells
eternament diferent,
alhora complementari,
alhora divergents
con un niu de silencis,
enmig de la foguera
dels desitjos.

Un rere l’altre
enganxats com en una sortida
accidentada,
com el garbuix d’un remoli
que ens crida al centre
com un ull hipnòtic.

Un instant discret,
enganxat,
acumulant instants
al seu costat
fent el temps nostre,
fent el temps fugisser
que ens arriba
que se’n va.

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/un-darrere-laltre.html

UN DARRERE L'ALTRE

 

són els instants
el que s’emporten espais de vida
una vida que segueix
i segueix com a penyora del viscut

un camí de vegades gaudit
de vegades pesat
de vegades curt
de vegades ple
de vegades buit
però que sempre ens obliga
a... seguir
és un trajecte obligatori
on es desprèn i s’acumula
-no sempre al nostre voler-

instants on la pluja ens mulla
i el sol –de vegades- ens crema
i aquí segueixen tots i cadascun d’ells
un darrere l’altre
sense més permís
que aquell que el temps els hi dóna

maleïts els instants de tempestes
beneïts els instants que m’apropen a tu


*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/11/plena-dinstants-retallats.html

Dibuixo camins de tinta

 BUIDOR (II)

 

Dibuixo camins de tinta
que no acabo de veure.

Segueix el full
la seva essència inert,
inamovible,
enquistat en ell mateix,
com un silenci
en l’espai buit
d’un desert
granulat de sorra.

Així l’ànima se sent
quan penso el temps perdut
d’aquesta distància
que la mudesa ha imposat.

Cau de nou el sol
rere les muntanyes
i amaga la darrera claror,
deixa pas a la foscor
on el brillant paper blanc
em deixa clar
la meva continua frustració
per omplir-la de mots,
de versos que em parlin de tu,
de la buidor que m’ha empresonat,
on ets? Que et cercaré
per acaronar l’aire
que t’envolta
i fer-lo vent
i que ell allunyi el silenci
i el desert que ens acompanya.


http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/buidor.html

BUIDOR

la buidor m’ha empresonat
entre dies muts
i colors de blanc i negre,
al damunt ... un farcell de rastres perduts

fa temps que el passar s’endugué
el poc que quedava per dir
i el paper que em dones
resta en blanc
el llapis...? ni tant sols es mou
no trobo dins
cap vers amb escalf
n’hi ha cap lletra que s’empenyi a sortir

res... no hi ha res
tant sols aquest errar
en un espai que em sembla
més buit que jo mateixa


*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/03/dun-temps-tenyit-de-silenci

Em vas dir prou

 L'ENCONTRE (II)

 

Em vas dir prou
de parlar de sentiments,
em vas dir prou
de pensar en retrobaments,
tot i saber
que era una follia abandonar
el camí de retorn,
que era de ser necis
defugir el camí de tornada
i arribar l’un amb l’altre,
de succionar l’aire compartit
amb la força dels nostres pits,
de deixar petons
com pètals de flors
en els llavis del altri.

Vas dir prou,
tot i saber que qualsevol
del dos podria fer cas omís
de l’ordre,
tu saps que ja no som lliures,
que hi ha un llaç trenat
al llarg del temps
que ens lliga a pesar de tot,
a pesar de tu i de mi,
quelcom que ens deixa indefensos
per no cercar,
almenys un darrer moment,
un nou instant
per unir les mans en dolça carícia.


http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/lencontre.html

L'ENCONTRE

és l’angoixa la que ens oprimeix
el desig el que ens guia
és l’absència de l’altre
el que ens domina
i ja no som lliures de viure
en altres indrets
que no siguin els de la mà que escriu
la follia que parla de l’altre

quan la nit es descoloreix
i obres els finestrals
s’escampen els somnis
i l’escalf és minva
tot replegant-se cap dins
per tornar a l’encontre d’aquell tu
que dóna sentit al meu jo

*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/01/cada-dia-de-nou.html

Caminant

 EL MOMENT (II) 

Caminant,
assegut,
estirat sobre un llit
abandonat,
cercant estels i sol,
passejant entre la gent
o en la solitud d’un banc
a mitja nit vora el riu,
a tota hora pensant
quines lletres lligades
puc escriure
perquè en la distància
t’arribin i deixin part
dels sentiments
cosits als mots,
i com cartes sota la porta
et duguin la il·lusió
de llegir-les a qualsevol hora,
amb qualsevol companyia,
perquè l’enyor
es més gran
que les ganes
de ser l’únic.

El temps en si viu
i gaudeix de l’instant,
resseguiré línies trencades
de formes discontinues
i escriure les lletres
que em surten de dins,
que vull t’arribin més tard,
més d’hora,
amb el so d’un vent càlid,
d’una pluja freda,
d’un sol ennuvolat,
d’uns estels brillants,
com vulguis,
però que els ulls desxifrin
el significat i la veu ressoni
amb el so dels mots.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/el-moment.html

EL MOMENT

escrivim... perquè alguna cosa ens empeny a fer-ho
m’has trobat perquè buscaves...
encara que no sabessis el què
escrius mots i juntes paraules
perquè així ho has vist fer
a aquells que escriuen el que no diem
però vivim, sentim, desitgem o es troba

sí, s’escriu en curtes files i en columnes
perquè no són més que pinzellades de pensaments,
de sensacions, de sentiments, de quimeres...
un parlar de dins, prosa discontínua,
que salta d’un detall a l’altre
sense gaires normes de puntuació,
com una abella que xucla el pol·len de les flors,
el qui escriu xucla el dir del pensament,
bocins d’aquí i d’allà
amb l’intent de donar sentit o sortida
a aquest batibull que omple la motxilla

la veritat no existeix sinó és la de cadascun
els somnis són propis del que escriu
les il·lusions són anhels del seu caminar
les passes són el lliure albir que pot fer
i el batec de dins?
la resposta amb el creuament de fora

escrivim... quan aquesta motxilla es fa notar
i les espatlles ens reclamen atenció

quan els dies són clars i un ventall de colors els dibuixa
el goig els acompanya en el tarannà de les hores,
els anhels, les sensacions... el temps en sí
viu i gaudeix de l’instant

quan arriba la tardor i quan el sentir comença a amagar-se
es que s’acosta l’hivern i el nostre mon comença a encongir-se
... no té altre lloc on amagar-se que cap endins
magatzem sense gaires mires

aquest... és el moment! 
el moment d’alleugerar el pes
el moment de buidar el rosec
el moment d’alliberar tot el que puguis del que duus a dins...

aquest... és el moment 
              "d’escriure mots i ajuntar paraules”

*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/02/no-em-diguis-que-trobat.html

Dibuixo a l’aire

 HE DIBUIXAT (II)
 

 

Dibuixo a l’aire 
la primera lletra
d’un mot
que em pesa prou
per caure’m
d’entre les mans.

Es desfà lentament
quan l’aigua del terra
besa la pesada lletra.

L’aire es rebel·la
i rebufa rabiós
cercant la lletra filla
que es va desfent.

I el món segueix… rodant
cercant l’ànima,
l’ànima inacabada.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2015/02/com-un-ale.html

HE DIBUIXAT

 

he dibuixat tots els rostres

i totes les mirades

que un dia ens vam regalar
he dibuixat els mots
les paraules i els gestos
que ens vam dir

he pintat l’absència
amb color vermell massa temps,
ara el barrejo amb el groc
per veure el repòs
del sol a l’horitzó
amb el blau també el barrejo
i de vegades surt
aquell lila tímid de les violes

ja me’n queda molt poc
d’aquell roig dolor
flairejat d’un perfum impiu,
que s’escampà en el temps d’arribar
a aquesta tardor d’avui

segueixo dibuixant,
pintant restes d’absències
i mots perduts,
engrunes d’un dol allunyat,
avui però...
la paleta de colors
té també el verd i el blanc
el rosa i el color de pergamí
el blau del cel i ...
un enfilall de colors més
que embelleixen els moments
amb guspires i sons diferents

he de dibuixar...

 

*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/10/he-de-dibuixar.html

Escriu un poema

 

Escriu un poema
per fer amb ell un pont,
i deixar sota els peus
el toll dels somnis trencats.

Escriu tants versos
que amaguin el toll
i tot sigui un record
ple d’instants
que no es tornin a repetir.

La memòria deixarà en blanc
el retorn d’aquell passat
que no volem es repeteixi.


https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/01/toll.html