27 d’abril 2010

UN INSTANT


de vegades em pregunto
si mereix l’existència... un instant

un instant... instant de molts altres
que resta atrapat en la foscor
del més endins

allotjat en un silenci,
mutilat per una realitat aliena,
encadenat a un dir mut

tota una vida en un instant
... tota una immensitat en un silenci

Safe Creative #1004266119413

*

22 d’abril 2010

S’enlaira la mà al cel


DARRERA D'UNA IL·LUSIÓ (II)

S’enlaira la mà al cel,
mentre queda xop el peu
que sense voler
es banya al toll.
Corren volant coloms
que només ells veuen,
són temps de jocs,
són temps d’infants
que res temen.
S’escau la tarda
un instant de primavera fresca,
entre rialles i berenars
de pa amb xocolata
s’omplen els carrers
a l’hora dels braus
en tarda de fira,
són els vells carrers
de pols i terra,
territori d’aprenentatges i derrotes,
de quan el poble era poble
i els homes d’ara
jugàvem entre la quitxalla.
S’enlaira la mà al cel
i amb ella una i una altra,
una munió d’espases d’il•lusió
lluiten contra nous fantasmes,
rialles emmarcades
per bigotis i barbes dolces
de color marró,
i el teu pa és meu i el meu de tothom.
Volen coloms
i amb cadascun
se’n va l’ànima d’un infant.
Safe Creative #1004216070979
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/04/darrera-duna-illusio.html

20 d’abril 2010

DARRERA D'UNA IL·LUSIÓ


quan més temps portem caminant
més pesen els passos que hem de caminar
de vegades, els deixaríem quiets
i d’altres pensem:
¡quina bestiesa!
tot plegat és un passejar
en hores de dies,
en temps de foscor,
en primaveres
o temps d’hivern
sempre en aquesta alternança,
sempre com una repetició

de sobte llueix una llum nova
allà... al fons de l’horitzó
i aleshores desem
els pensaments i les tristeses
i com nens de col•legi
arranquem a córrer
darrera de qualsevol il•lusió

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/04/guardat-en-pots.html

Safe Creative #1004196059698

15 d’abril 2010

En un rebuf del vent


VOLEIEN ELS SOMNIS (II)
En un rebuf del vent
m’ha arribat,
el teu pensament,
com en un joc,
com en un vol
rere la darrera llum
del sol.
M’ha vingut a solcar
el somni de cada nit
i viatjar fins les estrelles
d’un firmament etern,
d’una nit fosca
que ho deix de ser,
quan m’arriba
el teu pensament,
o quan penso
que ell és amb mi.
Hi ha camins
que s’enceten
i tenen un fi,
un destí,
el meu és pensar,
que penses amb mi.
Qui sap,
quan tornaràs
a pensar amb mi?
Safe Creative #1004105958852
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/04/voleien-els-somnis.html

13 d’abril 2010

VOLEIEN ELS SOMNIS


els somnis voleien pel meu pensament
tant sols cerquen
allargar la meva pell
més enllà de mi,
més enllà de tu,
potser fer-ne un
de tu i de mi,
potser un de més gran
un de diferent

qui sap que volen
aquests pensaments
que voleien dins meu,
que caminen d’un lloc a l’altre
sense saber
si demà seguiran aquí
o se’ls haurà endut el vent


http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/04/el-mon-es-la-vora.html


Safe Creative #1004095944910

08 d’abril 2010

Es baten les portes obertes


PORTES DEL TEMPLE(II)
Es baten les portes obertes
amb cada glop de llum,
com si d’una mà oberta es tractés,
que acarona els batents
que mou el vent.
Es tanquen amb la penombra
de cada nit deixant reclòs
en un silenci interromput
el so que udola
entre bancs i finestrals.
Rep altiu en sa feblesa el temple
les poques visites que té,
escolta callat els precs
i acarona quan els plors
ofeguen la veu.
Guarda en racons amagats
del seu cor les penúries
on no pot ajudar,
i de tant en tant com sagetes
se li claven els seus records.
Obert resta per sempre
el meu temple als teus mots,
esperant rebre el batent dels portals
que la llum dels teus ulls
fa moure entre dies d’absències
i primaveres carregades de tristors.
Safe Creative #1004075925397
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/04/portes-del-temple.html

06 d’abril 2010

PORTES DEL TEMPLE


les portes del temple
resten obertes,
no hi ha entrades
ni tampoc sortides
fetes per mà d’home

portes que s’obren
a la llum d’una matinada qualsevol
que es tanquen
al reflex d’una penombra

el so del vent
reverbera dins les seves coves
corren pels seus camins
i el temple tremola
quan és la vida
la que corre pels seus indrets

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/03/em-faig-de-vent-les-portes.html


Safe Creative #1004035901294

01 d’abril 2010

Quan et sento a prop


DES DE LA LLUNYANIA (II)
Quan et sento a prop,
el meu somriure
és com una font
que neix després de la pluja,
brolla,
deixant escapar les gotes
com una carícia continuada,
sense esclatar.
Quan et sento a prop,
la mirada et cerca,
distingint-te dins la penombra
quan la lluna et marca,
no goso dir paraula,
per si l’encanteri es trenca
com un mirall d’aigua
quan els ocells s’hi apropen.
Només em resta el pensament
per sentir-te forta
a la meva vora,
encara que estiguis coberta
pel vel de la llunyania
i sentir-te dins meu, viva.
Safe Creative #1003305875723
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/03/des-de-la-llunyania.html