moren els somnis
quan la vida els vesteix de realitat
els somnis moren
quan els temps els allunya
quan es perden
pels camins de l’ahir
i les noves passes
ens duen il•lusions
que gesten de nou
altres somnis
nadons anhels
i es que els somnis
els duem de la mà
i caminen amb nosaltres
... què faria la meva ànima
sense la flaire olorosa
de la vostra essència?
*
La vida és somni,
ResponEliminava dir el poeta mort.
Però jo visc
entre els cucs
nascuts de la putrefacció
d’una mort viscuda
abans d’hora.
Sense somnis, tot és mort.
Les mans buides,
buit el cor.
El meu esguard no té horitzó.
Dona´m un somni
per resorgir del coma on sóc,
per fugir de la vida
quan la vida és dolor,
i quan la vida és viva
per fugir de la mort.
Sense somnis, diguem: qué sóc?
M'ha encantat aquest poema,tens molta sort de poder seguir somiant.
Que els somnis no et donin mai l'esquema.
Molts records.