06 d’abril 2011

Queda el cercle marcat



RETROBANT-ME (II)

Queda el cercle marcat
al sorrenc terra del bastó
en el seu cansar caminar,
lent,
constant,
com el temps
que duu a l’esquena,
com el temps
que l’empeny al davant.
L’agafa la llum matinera despert,
vetllant somnis eterns
de nits caduques,
igual que l’ahir,
mirall de la resta de demàs.
Camina cap el passeig
on esperarà pacient
entre el neguit de la gent,
la calma del teu mirar,
el repòs dels teus ulls
el savi silenci dels teus mots,
els versos amagats
en els silencis,
la flaire de les flors esclatant
després d’una tarda de pluja.
Ell sap de ben segur,
que mai arribaran el mots,
que s’escaparan les mirades
cap a altres ulls,
que l’efímer tacte
serà per una altra pell,
només seran seus els silencis
i els versos
que s’escamparan com fulles mortes
amb la brisa del pensament,
dels anys passats,
dels temps novells,
assegut en aquell passeig
esperant mots que mai arribaran,
com un nou personatge de Gabo,
coronel d’ofici,
esperant de desfici,
enamorat dels mots
i del riu que vetlla la solitud de l’agonia.

Safe Creative #1105159222293

04 d’abril 2011

RETROBANT-ME


deia el poeta:
‘caminante no hay camino se hace camino al andar’

les passes dels meus peus
saben bé la inèrcia d’aquest trepitjar
neixen tot seguint el cercle...

al matí la llum de l’albada es desperta
i du amb ella l’espurna d’una esperança:
... potser avui sigui distint

el jorn porta en sí el neguit i les presses
de vegades tant atapeïdes que no em deixa ni descobrir
el món que també desperta en aquest meu camí

a la fi...
recorregut repetit
passes ordenades
en la xarxa dels nostres afers
i a poc a poc
sense adornar-nos
la llum retorna al seu cau
per amagar-se silenciosament

es el capvespre qui ens ofereix l’abraçada
amb la mudesa de la nit
cova d’angúnies
o llac de somnis
tant se val...
si es per retrobar-me a mi

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2011/03/camines-camins-mil-cops-caminats.html


Safe Creative #1104038879825
*