estranya és aquesta nit
dolçament presonera
d’una nevada foscor
mentre tot és com sempre
llueix misteriosament diferent
una blancor callada i silent
que esperarà amb la nit
el somriure càlid de l’albada
Filar lletres amb els fils del pensament i poder-lo cosir en aquest teixit que són els blogs. (QUI SAP SI)
0 ens han dit..:
Publica un comentari