UNA PEDRA MÉS (II)
S’enceta el camí,
pedra rere pedra
mentre udola el vent
per sobre les branques perdudes
dels sentiments callats.
Escolta els mots
que volen dins l’aire humit
de la matinada
i escric amb la rosada
sota els dits el nom
d’aquells sentiments
que ens han unit.
Queda tant sols el record
d’aquelles pedres
que han fet una a una
la part del camí
que hem deixat enrere.
https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/03/una-pedra-mes.html
Que bonic escriure amb la rosada tots els nostres sentiments...El camí que hem fet sempre queda enrere, però el recordem, amb amor.
ResponEliminaBona nit, Isabel.