Vindrà el temps proper

 

Vindrà el temps proper

on el nostre passat tornarà

a esser present

i els retalls que la memòria

guarda dins es desfilaran

en nous actes

que en un deja vu reconeixerem

com a propis.

La mar tornarà planera

a llepar els peus nus

amb son gust salobre

que tant enyorem

i escriurem de nou els mots

que se’ns han quedat dins

del cor, alguns enquistats

i altres verdejant

amb la nostra sang

com saba regant.

És l’oblit el núvol negre

que sempre ronda

pel damunt nostre

i ens recorda que no tot és

com sembla, blau i bonic.

No creixen arbres

a la vora de la mar,

ni les seves branques

tenen nius amb ocells cantors.

Juguem de nou amb els record

que l’hivern ha amagat

entre boires arran de mar,

catifa de sorra

que la neu ha volgut besar.

Deixa que l’oblit camini

i amb pas cansat s’allunyi

del nostre record

i del nostre present.

Deixa que l’hivern marxi...

que l’abril el seguirà

i l’any anirà passant

fins un nou estiu vinent.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/05/labril.html