(EL PES DE LA PARAULA)
Sí,
morim a cada instant
per tal que neixi el següent,
és un camí,
llarg, feixuc, alegroi,
d’encontres i trobades
la llum ens afavoreix
molts dels dies
i la foscor ens atorga el gaudir d’allò viscut,
o potser somniar amb el que no ha passat...
Cada dia caminem unes passes,
però no les podríem caminar
si no haguéssim traspassat
el tros d’ahir...
Morim en el caminar
i vivim a cada passa que fem,
ens enlluernem amb la llum del sol
i ens emocionem al capvespre.
... i és que la vida...
és com un llarg passejar.
*
i... és que la vida... és una passa endavant i algunes enrera... un caure i un aixecar y un tornar a caure i unes mans...
ResponEliminapasseigem... com si trepitgéssim plomes en el snúvols del cel...i... pensem sense pensar en el sospir... en l'instant...
un petó :*
és un plaer estar aquí...
romandré unastona més... pel simple plaer d'estar...
Realment bonic... s'agraeix poesia amb alguna cosa a dir
ResponElimina