SÍ, MORIM A CADA INSTANT (II)
Com una au fènix constant
anem morint i renaixent,
i de les cendres de l’ahir
en sorgeix un avui
ple de vida que de nou morirà
per ser un futur esplendorós.
I tot això, amiga a la teva vora,
aprenen a cada moment
els màgics encanteris
dels mots que destries
per rendir-me als poemes
que filen els silencis
de la teva ploma
i l’anacarat mirar
que et destria tan belles imatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...